Per tot això, fem les propostes següents:
1.
Les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de
la civilització i la cultura. Per això, és imprescindible garantir que tothom sàpiga parlar,
llegir i escriure correctament. En relació a Secundària, els escriptors clàssics, grecs i
llatins, i els grans relats de la Bíblia (l’antiga "història sagrada") han de ser referents
culturals que han de trobar el seu lloc en el currículum escolar. Per això, cal impulsar
l’aprenentatge de les llengües modernes i de les llengües clàssiques (grec i llatí), les
quals s’han de mantenir com a matèries optatives però no residuals. D’altra banda, pel
que fa a la literatura, cal establir un cànon obert d’autors i d’obres que resumeixi els
fruits del coneixement humanístic que tothom hauria d’assimilar. En no poques
cultures europees, tot emulant la familiaritat dels grecs amb Homer, es tendeix a
promoure el coneixement dels clàssics respectius durant la Secundària. Aquesta
tendència ha de ser mantinguda en el cas de la cultura catalana, que no ha de
menystenir els grans valors de la literatura universal, entesa com a patrimoni de la
humanitat.
2.
La Universitat ha de combinar l’especialització amb una consideració global dels
sabers. La connexió i la transversalitat es fan, doncs, especialment necessàries. Cal
plantejar fórmules intel·ligents que facin presents les humanitats a l’interior dels
currículums de les carreres tècniques. Concretament, en els currículums escolars i
universitaris s’ha de trobar l’equilibri entre les disciplines tècniques i les humanitats.
No es poden confinar les humanitats a les "carreres de lletres". Les ciències necessiten
les humanitats, i les humanitats no poden desvincular-se de la ciència.
3.
Les humanitats han de procurar establir aliances estratègiques amb les ciències, amb
les tecnologies i amb el món de la comunicació. La cultura humanística s’ha de valer de
tots els aliats possibles per tal de contribuir eficaçment a l’esperit del temps. És
convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense
abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre
tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és
essencial al món del pensament: l’autoritat de la raó. Les humanitats necessiten una
discriminació positiva. En aquest sentit, seria convenient fomentar el gust per la
lectura, l’escriptura i el coneixement dels clàssics.
4.
Els mitjans de comunicació –també aquells que utilitzen els nous codis comunicatius–
són vehicles potents de difusió cultural, i en darrer terme han esdevingut
"educadors", sobretot de les generacions més joves. La cultura humanística ha
d’entrar dins el món de la comunicació, i cal receptivitat per part dels mitjans perquè
això sigui factible. Les humanitats tindran futur en la mesura que siguin enteses com a
factor d’humanització, de responsabilitat moral i cívica i de creixement de l’esperit
humà.
Barcelona, 16 de gener de 2014
[Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Pere Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga]