<<< retrocedir  Les fotografies aèries actuals de la vila, mostren l’expansió urbana i industrial de Martorell, amb una població propera als 30.000 habitants, i un gran eixample urbanitzat i enlairat respecte al nucli antic que queda arraconat al fons de la confluència de l’Anoia amb el Llobregat. Es comentà àmpliament els grans talls que les infraestructures produeixen al municipi (antiga Nacional II, A-2, AP-2, carretera de Piera, ferrocarril d’Igualada, ferrocarril de Barcelona a Manresa, ferrocarril de Tarragona a Barcelona per Vilafranca del Penedès, la línia d’alta velocitat, la connexió ferroviària amb la SEAT), així com les previsions de noves infraestructures com el IV Cinturó, el corredor ferroviari del Mediterrani, el ferrocarril orbital de l’AMB, l’intercanviador ferroviari, o la connexió amb el projectat ferrocarril Transversal de Catalunya, independentment dels gasoductes, oleoductes o el col·lector de salmorres de les mines de potassa del Bages.

L’arquitecte municipal explicà igualment les principals característiques de l’avanç del nou PGOU, amb la rehabilitació de l’espai de l’antiga colònia industrial de Can Bros, construcció de nous habitatges i el polígon logístic de la Solvay; l’antiga Nacional II transformada en el nou carrer Major vertebrador de la ciutat; integració del polígon industrial del Congost. Comentà també el pla de l’Àrea Residencial Estratègica de la Sínia II/ Horta de la Vila, de 21,6 ha, reservades gairebé meitat i meitat a sòl d’ús públic i privat, amb un gran parc central i nous equipaments; i el resultat de la Llei de Barris que ha permès reurbanitzar antics carrers, recuperar façanes i locals inactius, amb deu milions d’euros d’inversió executada.

Finalment, i ja en el col·loqui, els senyors Fonollosa i Alamillo exposaren la col·laboració que s’establia en matèria d’infraestructures i urbanisme amb els municipis de la rodalia i l’elaboració en curs del Pla Director Urbanístic de l’Àrea de Martorell, Abrera i entorn, que comprèn els municipis de Martorell, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat i Esparreguera. Remarcaren també que en el futur interessava que Martorell deixés de ser un lloc de cruïlla per convertir-se en una ròtula territorial. Quedava palès que el municipi de Martorell era un espai complex i enormement tensionat pel pas d’infraestructures i que calia fer un gran esforç perquè aquestes no fracturessin urbanísticament i socialment la població.

Acabada l’exposició, estava prevista la pujada a la Torre del Telègraf, però com que era prop del migdia i s’havia vist i explicat el territori amb les fotografies aèries, el senyor Miquel Vives proposà anar a peu en direcció al restaurant i així es podria comentar algunes de les qüestions anteriorment exposades.

Amb els senyors Vives i Martínez de guies, començàrem la ruta anant cap al Pont del Diable, on poguérem contemplar l’interessant monument entre romà i gòtic que explica el naixement de la població com a lloc de pas, i escoltar com l’Andrés Martínez exposava el rerefons de les llegendes dels ponts construïts pel diable. Seguírem pel carrer Pere Puig, on veiérem la capella de Sant Joan de l’antic hospital (s. XIII) i cases d’estil tradicional amb una notable façana gòtica. De la plaça de les Hores, amb la seva famosa torre continuàrem cap a la plaça de la Vila, amb l’Ajuntament del segle XVI i a la façana els esgrafiats de Ferran

Serra, que juntament amb els efectuats per Jaume Amat decoraven diferents façanes del carrer principal. Hi havia per aquest sector central una certa animació perquè era mercat de productes de la terra. Els nostres guies ens desviaren per anar cap el carrer del Riu a veure uns dels primers blocs d’habitatges protegits dels anys seixanta, tocant al sector de les Hortes, una zona que ha sofert inundacions i sobre la qual hi ha la previsió de situar-hi l’ARE. D’aquí passàrem per davant del museu de l’Enrajolada i des del carrer del Mur travessàrem l’Anoia i emprenguérem el camí dels eixamples del sector del Pla, on es pogueren observar alguns dels trets urbanístics que anteriorment ens havien exposat. En tot moment el senyor Vives i acompanyant anaren donant explicacions sobre la població, les migracions, el paper de la SEAT, els equipaments municipals, etc. Finalment, arribàrem al sector de les Piscines Noves, en un entorn de cases unifamiliars amb jardí i amb unes vistes sobre la vall de l’Anoia que no tenien res a veure amb els paisatges urbanitzats que havíem vist fins aleshores.

Dinàrem al restaurant Aqua de les piscines, amb un menú de bona relació qualitat-preu, però amb un servei molt lent que entorpí el programa de la tarda i féu que algun soci, preocupat per poder arribar a temps de veure el Barça ens hagués d’abandonar sense poder prendre el cafè.  seguir >>>