Les iniciatives estroncades
i les voluntats que perduraren

És possible que la participació de Pau Vila al Congrés Internacional de Geografia de Varsòvia accelerés la constitució d'una entitat específica dedicada a la geografia a Catalunya, una iniciativa empesa per Josep Puig i Cadafalch. La fotografia de grup reproduïda a sobre és de dos anys abans. Els congressistes de l'edició parisenca de 1932 s'immortalitzen davant el castell de Chantilly. Vila hi treu el cap, gairebé a tocar d'Emmanuel de Martonne, el personatge central amb coll d'aletes. De Martonne hauria dirigit l'excursió de geògrafs francesos a Catalunya de no haver-ho impedit la revolta militar de juliol de 1936. Lucien Gallois, codirector del viatge projectat, apareix a l'extrem esquerre de la fotografia. Cabell i barba blancs, ja anava pels vuitanta anys ben portats [P.A.N.; fotografia del Fons Pau Vila a l'ICC].

“El conseller de Cultura ha encomanat a la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organització del viatge científic que realitzaran, durant l’última quinzena de setembre [de 1936], els geògrafs francesos i belgues a Catalunya, amb motiu de llur excursió interuniversitària anual. La invitació per aquest viatge els fou feta pels delegats de la Generalitat de Catalunya en el Congrés Internacional de Geografia de Varsòvia l’any 1934. Prendran part en aquest viatge d’estudis personalitats de França i Bèlgica de prestigi internacional en el camp de les ciències geogràfiques.”

Aquesta notícia, apareguda el 4 de juny de 1936 a La Veu de Catalunya (p. 15), correspon a una de les iniciatives estroncades per l’esclat de la Guerra Civil 1936-39. És sovint recordada pel seu caràcter simbòlic, en palesar la influència metodològica de l’escola regional francesa a Catalunya. L’altra iniciativa frustrada és el pla per crear una llicenciatura de geografia, lliurat al ministre d’Instrucció Pública Marcel·lí Domingo, més rellevant des d’una perspectiva científica (n’hi ha força informació als articles de Solé Sabarís i Josep Iglésies al núm. 19 de Treballs de la SCG). La resta d’activitats realitzades abans del conflicte bèl·lic, tanmateix, foren la llavor de les que avui encara perduren. Repasseu, si no, les notícies que reproduïm d’aquest diari.

El curs 1935-36, aplegà diverses sessions acadèmiques, que se celebraren el primer dilluns de cada mes (tret de gener i abril, per causa de Reis i Setmana Santa), a les set de la tarda. No sempre foren sessions monogràfiques, ja que quatre cops s’hi tractà més d’un tema: “Les sals potàssiques a Catalunya” i “Sant Llorenç de Morunys, antiga vila industrial de muntanya” (13 de gener); presentació de l’expedició a les fonts de

l'Orinoco i “Aspectes morfològics de les Guilleries” (3 de febrer). “El mapa de Catalunya de la Generalitat 1 100.000” i “La desviació del Ter” (2 de març); “Reculls de noms de lloc” i “L’Onomasticon Cataloniae” (20 d’abril).

Es tractava de sessions (no sabem si es perllongaven més enllà de les nou del vespre) que introduïen el debat entre els assistents, de vegades de contestació al ponent, d’ampliació o de controvèrsia. Hi consten les intervencions, sense precisar el grau de formalitat, de diversos membres eminents de la Societat: Lluís Solé, Josep de C. Serra i Ràfols, Pau Vila, Josep Iglésies i Josep Closas (13 de gener); conversa sobre Amèrica del Sud entre el públic assistent, sense especificar qui prengué la paraula (3 de febrer); crítiques del professor Pla i Mn. Ramon Bataller a un llibre de geografia de Catalunya de dubtosa qualitat, amb adhesió al requeriment d’esmena endegat pel Centre Excursionista de Catalunya.

Hi havia un seguit de voluntats que paga la pena destacar: la intenció d’aplegar els temes tractats en un volum de memòries de la Societat (només es publicà Recull dels noms de lloc de Sant Pere de Riudebitlles, amb unes Normes per al recull de noms de lloc), l’organització d’activitats i publicacions conjuntes amb d’altres institucions (“Notes geo-morfològiques sobre les Guilleries” a la Guia d’excursions de la ICHN), l’acollida d’iniciatives rellevants (presentació d’expedicions geogràfiques a l’Àfrica i a l’Orinoco), presència institucional (visita al conseller Ventura Gassol), l’interès de participar en esdeveniments importants (Congrés de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana) i endegar iniciatives conjuntes (comitè d’enllaç amb la Protectora per vetllar per l’ensenyament de la geografia). [Enric Bertran]