Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
 

 

<<< retrocedir  Després de l’estació, el grup es va dirigir cap a l’Ajuntament passant pel carrer de Santa Eugènia, Plaça de Marquès de Camps, carrer Nou, el pont de Pedra i la Plaça del Vi. Ja que havíem arribat més aviat del previst, hi hagué temps de dispersar-se per diferents cafès del voltant i prendre quelcom calent. A dos quarts d’una del migdia ens esperava el Regidor del Projecte Ferroviari, Carles Ribas, per donar-nos la benvinguda i presentar-nos el seu punt de vista sobre el nou tren a la ciutat. Va quedar clar que el regidor estava força descontent de com s’havia dut el procés de construcció de l’estació, de la provisionalitat de la situació actual, i de la manca de capacitat d’incidir en la decisió de les infraestructures ferroviàries. Tot i això, es va mostrar esperançat de les oportunitats del TAV per a Girona. Així mateix, el cap de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), el geògraf Jordi Xirgo, ens va explicar les problemàtiques de la gestió urbana que suposa tenir l’estació del TAV al centre de la ciutat i les estratègies que la ciutat ha anat endegant per solucionar-les i per extreure el màxim profit de la infraestructura. D’entre les iniciatives, va destacar el projecte europeu Enter.Hub, recentment atorgat a la ciutat. Es tracta d’una “xarxa europea per explotar els efectes dels hubs ferroviaris i els seus

 

 

beneficis urbans” i hi participen un conjunt de tretze ciutats mitjanes d’arreu d’Europa, liderades per Reggio de l’Emília, a Itàlia. El projecte contempla la reflexió conjunta de diversos aspectes del TAV, com la intermodalitat amb la resta de sistemes de transport, la capacitat de generar activitat econòmica o la sinèrgia amb la pròpia regió. Uns dels aspectes més innovadors i interessants del projecte és que promou la participació ciutadana (el que solem anomenar governança urbana) a partir de la creació d’un Grup de Suport Local, un grup independent dels òrgans de govern local, que ha d’elaborar un Pla d’Acció Local, una mena de pla estratègic dirigit a les accions al voltant del TAV. El Grup, constituït recentment, reuneix les principals institucions i associacions de la ciutat i va estar representat en la xerrada per el seu coordinador, Josep Campmajor va dibuixar breument quin és el rol del Grup de Suport Local, que qualificava com a lobby de pressió ciutadà, i va participar activament en el debat que es va generar al final de la xerrada.

 

La fotografia d'Isabel Salamanya i
del paisatge gironí sota la pluja
és de J. Feliu, (SCG)

 

Arribada l’hora de dinar, els participants a la sortida no haguérem de caminar gaire lluny, passant pel Carrer Nou del Teatre, per arribar al restaurant els Jardins de la Mercè, ben bé al costat de l’antic Convent de la Mercè. Allà ens havien preparat una taula ben llarga on cabíem tots, en un espai agradable. Menjàrem i férem una bona sobretaula tot guaitant el temps que feia allà fora, amb pluja intermitent. Just quan ens decidírem a començar la caminada de la tarda, la pluja més intensa va fer variar el recorregut previst. Però la cosa no anà a més i el temps es va anar aguantant tota la tarda, encara que amb una mica de vent que donava una certa sensació de fred. La professora de geografia de la Universitat de Girona, i durant quinze anys regidora de la ciutat, Isabel Salamaña, fou l’encarregada de guiar-nos pel recorregut urbà. Des de la Mercè, resseguírem el carrer del Portal Nou, travessàrem la muralla, i pujàrem fins a la torre de Sant Domènec, una de les torres històriques situada al darrera de l’antic convent de Sant Domènec, ara Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Des d’aquest punt elevat, Salamaña va ajudar a interpretar el paisatge urbà de la ciutat de Girona i de les poblacions veïnes, ja integrades en una mateixa dinàmica urbana, com Salt, Sarrià de Ter, Sant Gregori, Fornells de la Selva, etc. Va fer també un repàs històric dels creixements urbans contemporanis, des de les migracions dels cinquanta i seixanta fins a l’actualitat, i va anar indicant els diferents espais on s’ubicaven els creixements o les renovacions urbanes. Aqueta explicació va ser molt ben complementada amb una lectura social dels barris que s’han anat desenvolupant i amb un bon conjunt d’anècdotes i exemples concrets experimentats al llarg dels anys de treball a l’ajuntament. Posteriorment resseguírem la muralla fins a la Torre Gironella, probablement l’indret on hi hagué el poblament més antic de la ciutat. Allà ens va mostrar els diversos espais recuperats per al lleure en bona part gràcies a iniciatives com Girona Temps de Flors, com ara els jardins dels Alemanys o els jardins de la Francesa. Ja arribats a la Catedral, vam descendir pel carrer de la Força fins al centre de la ciutat on es donà per acabada la sortida, amb la bona sensació d’haver aprofitat i gaudit d’aquella jornada. I els assistents que tornaven a Barcelona van agafar el tren d’alta velocitat de les vuit i deu minuts puntualment. [Jaume Feliu]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de març de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat