La primera sortida del 2013 de la Societat es va portar a terme el dissabte setze de març a la ciutat de Girona. Tenia com a principal motivació el coneixement de les novetats sorgides arran de l’arribada del tren d’alta velocitat, com ara els espais de la nova estació ferroviària o les estratègies territorials que s’han emprès per aprofitar les potencialitats del nou servei de transport. A més, la sortida també tenia la finalitat de fer un reconeixement del territori urbà de Girona per contextualitzar la informació i les reflexions al voltant de la nova infraestructura i, com no, per retrobar-se amb els nous i vells espais emblemàtics de la ciutat. Podem considerar que la sortida va tenir un bon èxit d’assistència, amb quaranta-cinc participants i que els actes preparats van ser de l’interès dels socis i les sòcies de la Societat. Només el temps ens va fer una mica la guitza i haguéssim agraït una mica més de sol, però hem de pensar que el temps també forma part de la identitat d’aquesta època de l’any i, fins i tot, de la pròpia ciutat de Girona.

La sortida començà a les nou i cinc del matí a l’estació de Sants de Barcelona per als assistents que sortien des de la capital del país. No hi havia millor forma de començar aquesta sortida sinó pujant de bon matí al tren d’alta velocitat per anar a Girona, en trenta-set minuts de viatge. Tot i que el tren està preparat per circular a uns tres-cents quilòmetres per hora, es va donar la circumstància que el vehicle no va arribar a unes altes velocitats perquè era el primer comboi del dia. Però l’efecte del guany de temps en el recorregut va

 
La fotografia del nou baixador
és de J. Feliu (SCG).

ser ben apreciable. A les deu del matí ens vam trobar al vestíbul de la nova estació d’alta velocitat amb la resta d’assistents que venien de les comarques gironines, i fins i tot de Perpinyà.

Des d’allà es donà la benvinguda als assistents i ens deixàrem guiar per les instal·lacions per José Luis de Frutos, cap de les estacions de l’àmbit de Girona, un bon coneixedor del procés de construcció de la línia d’alta velocitat al pas per la ciutat i de la pròpia estació, encara en una localització provisional i amb nombrosos espais per desenvolupar. De Frutos ens va mostrar primer un conjunt de mapes de localització i plànols de l’estació i va explicar les característiques bàsiques del nou equipament. Ja des del primer moment les curiositats i preguntes dels participants es van fer paleses i el cap d’estacions les anà responent pacientment. Va desglossar diversos aspectes com el traçat d’alta velocitat que travessa la ciutat de nord a sud mitjançant una llarga estructura soterrada de més de tres quilòmetres, quines dimensions i quina estructura té la nova estació, quins serveis d’alta velocitat s’ofereixen per la nova línia. Per conèixer l’estructura de l’estació vam visitar les diferents plantes subterrànies existents. Vam començar per la planta -1, on es troba un espai destinat a la futura terminal d’autobusos, encara sense acabar i tancada al públic. Quan les administracions disposin de diners, allà s’hi podrà construir una estació de trenta-dues andanes amb una extensió de 15.000 m².

Les plantes -2 i -3 es van destinar als futurs aparcaments de cotxes, tot i que encara no han estat condicionades. La capacitat potencial d’aparcaments arriba fins a les mil places. La possibilitat de visitar aquestes plantes tancades al públic ens va fer adonar de l’autèntica dimensió de tot l’equipament de l’estació, l’existència d’uns espais que superen de molt les necessitats actuals i que no imaginem en ple funcionament a curt o fins i tot a mig termini. Costa de valorar si aquests equipaments estan sobredimensionats o si els percebem així pel context de contracció econòmica actual, i que el futur sabrà treure profit dels grans espais. La darrera planta a visitar fou la -4, on es troben les dues andanes disponibles, amb quatre vies. Finalment, de Frutos ens va fer pujar a les andanes de l’estació convencional, que es troben a dalt del viaducte ferroviari, i així vam poder apreciar la dimensió de les obres exteriors que ha suposat la construcció de l’estació i l’enorme trasbals per als veïns del barri de Sant Narcís, que han hagut de patir les obres durant anys i que han vist desaparèixer el Parc Central de la ciutat.  seguir >>>