gallega (naturalisme), la Sierra Sur de Jaén (astronomia), l’Alt Vinalopó (festes de Moros i Cristians), la Tierra de Vitigudino (arqueoturismo) i, per acabar, la comarca del Jiloca, a la província de Terol, amb el turisme dels records de la Guerra Civil. La gran diversitat i originalitat dels productes turístics de la mostra, tots ells de caient cultural, compensa el biaix territorial que l’aglomeració en la dispersió geogràfica dels àmbits escollits pot fer suposar d’entrada.

Per a mesurar les repercussions dels productes turístics en els territoris en els quals s’ubiquen, el grup ha adoptat i xifrat una bella bateria d’indicadors socials, econòmics i mediambientals. Amb això pretenen, doncs, graduar l’estat de desenvolupament de cada producte en la societat i territori en el qual rau. En altres paraules, de la manera com els productes turístics han creat vincles entre uns recursos culturals i ambientals amb una concentració espacial d’empreses i institucions relligades

entre elles, bo i generant complementarietats i beneficis recíprocs. Aquest complex territorial és el que els autors del llibre anomenen, seguint les petges de la bibliografia internacional sobre la temàtica, un “clúster” turístic. Els indicadors als quals ens referíem abans, volen mesurar la dinàmica de cadascun dels clústers estudiats, sense oblidar, en cap cas, de fer-ho, també, de la seva capacitat de resposta a l’impacte del desenvolupament territorial creixent, és a dir, la resiliència del sistema. Així mateix, tampoc no obliden que la implantació del clúster pot incidir en la vulnerabilitat del territori i, en conseqüència, defensen i valoren la sostenibilitat del conjunt.

A més a més de les indefugibles pàgines dedicades a presentar, aclarir i il·lustrar els arreus conceptuals del treball, els quals he procurat esquematitzar al paràgraf anterior, el gruix de l’obra s’esmerça en descriure els territoris seleccionats en dues vessants. En primer lloc, es presenten els trets físics del