primer lloc, les que realitzen activitats només en el sector de la jardineria, de les quals ha comptabilitzat quaranta-set. Són les més conegudes, si més no de portes enfora, atès que, sovint, ofereixen la seva producció i serveis al públic en botigues especialitzades com, per exemple, els garden center. En segon lloc, les experiències que abasten el ventall d’activitats agràries més ampli, de les quals han trobat trenta-tres. Els autors les consideren com dedicades pròpiament a l’AS. Finalment, les iniciatives que combinen les dues modalitats són nou. A banda d’això, hi ha altres entitats, en nombre indeterminat, que desenvolupen activitats de jardineria de manera preferent, però amb l’afegit d’altres activitats, com poden ser serveis de neteja o jardineria. Com ho demostren els mapes de les pàgines de 121 a 126, la ubicació geogràfica de les experiències és estesa per tot Catalunya, amb una notable concentració de la dispersió a l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.

En el capítol tercer es detalla l’estructura actual de les noranta-nou experiències identificades, localitzades i estudiades. Es classifiquen, successivament, pel nombre de treballadors que ocupen, per la seva antiguitat i la forma jurídica sota la qual estan constituïdes (Empresa d’Inserció, Centre Especial de Treball, etc.). També estableixen tipologies d’experiències per les modalitats de col·lectius beneficiaris: persones discapacitades, físiques o mentals, o les dues alhora; persones amb risc d’exclusió social en procés de rehabilitació o reinserció; joves procedents de centres de menors o en situació de fracàs escolar. Un altre espectre tipològic prou important que facilita l’estudi és el relacionat amb l’economia i els recursos econòmics: el detall de les activitats efectuades, la comercialització i distribució dels productes i serveis, i, la mare dels ous, les fonts de finançament (Banca Ètica, Grups d’Estalvi Solidari Territorial, les fundacions públiques i privades, el micromecenatge, etc.).