La nit del 8 al 9 de juliol de 1967, quatre dies abans de la coronació prevista de la imatge, la marededeu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Ara, a cinquanta anys d'aquell fet, s'expliquen per primer cop tots els detalls de l'operació: qui ho va fer, com, per què i on van amagar la imatge durant més de quatre anys.

El grup de joves activistes antifranquistes que van emprendre l'acció, emmarcada dins la campanya “Volem bisbes catalans!”, van formular tres demandes per a retornar la imatge: exigien que es nomenessin, només, bisbes catalans per a totes les diòcesis de Catalunya, demanaven la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín, i demanaven també el retorn de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, exiliat des de feia dos anys a França. El règim no es podia permetre cap concessió i va entomar molt malament l'afront del robatori i extorsió. Una rèplica en guix de la marededeu va ser coronada canònicament el 13 de juliol, amb tota pompa i solemnitat, davant d'uns tres-cents assistents i una copiosa esquitxada de verd oliva a les muntanyes circumdants del santuari.

El descabdellament de la contesa havia restat gairebé oblidada, per la prudència i un pacte de silenci que han mantingut les persones que van participar en el segrest. El llibre editat per l'editorial Alpina sota el lema "Mossèn, ens han pres la marededeu", permet recuperar-ne tots els fils. La recerca, no gens fàcil, ha estat duta a terme per Manuel Castellet, matemàtic i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans, i Rosa Anna Felip, geògrafa i documentalista. Tot i que el mutisme sobre la identitat dels autors i el seu pacte de silenci per a no revelar cap detall limitava la recerca, finalment, van poder resoldre la majoria dels interrogants al voltant del famós segrest.

Ara, per primera vegada, el llibre "El segrest de la marededeu de Núria (1967-1972)" dona a conèixer la identitat dels participants en l'operació, dos dels quals hi apareixen com a testimonis explicant-ne tots els detalls. Dos més encara prefereixen mantenir el seu anonimat i la resta han passat ja a millor vida. També s'hi repassen les persones que van estar implicades més directament en aquell fet, com el capellà custodi del Santuari, el qual va ser acusat del robatori,