Atesa l'allau d'antropònims, la quantitat de topònims inclosos al llistat podrà semblar escadussera. Tanmateix, en aquest context, allò que es perd en quantitat, es guanya en qualitat. Mentre que la immensa majoria de citacions de noms de persona no porten cap comentari sobre els trets de l'individu que el portava —com s'ho podien haver fet els tres autors per a saber-los?—, en el cas dels noms de lloc passa ben bé al revés. Masos, partides, cales i accidents territorials físics i humans són comentats de manera justa i clara. Vegeu alguns exemples:

Estany, l' [p. 143]

A la platja d'Altafulla, a llevant del castell de Tamarit, vora la desembocadura del Gaià, on hi ha la roca de Gaià, hi havia aiguamolls. Ara tot és assecat i convertit en càmpings. Segons Rovira (1999, p. 102), l'antic estany de Tamarit es trobava al costat del roquisser de la Vila Closa i es pot dir que ocupava el terreny on hi ha el càmping de Tamarit. Se n'inicià l'assecament l'any 1774. Els documents que s'aporten parlen de Estany sense especificar de quin es tracta. No tenim elements que permetin saber si es refereixen a aquest o al de la Móra.

Hortes, el camí de les [p. 189]

Comença entre el càmping Tamarit i el càmping Trillas, creua el riu i fa cap al camí de Cametes. Per a d'altres s'iniciava a la caseta del Joan el Pastor fins a trobar el camí de Tamarit. No gaire distant, el nom també és donat al camí que recorre les hortes del Mas del Marquès.

Ixart, la mina de l' [192]

És rec i mina, segons vagi soterrat o a cel obert. Agafa l'aigua de la sèquia del Molí, al nord de Ferran, va cap a les terres de Pansó i en forma de mina acaba a la sínia del mateix nom. A partir d'aquí segueix en superfície com a rec, que de vegades sobreeixia en el punt dit la Morera Negra, tocant al camí del Cruel, i les aigües passaven a la mina de Vallvé, que era a l'altra banda del dit camí.

A més a més, el llibre inclou la interpretació cartogràfica que fa al cas i una nombrosa documentació fotogràfica. Per tant, l' Onomàstica del terme antic de Tamarit de Mar depassa el que seria l'àmbit de l'onomàstica estricta i ofereix també una rica mostra de la història i el paisatge de l'antic terme de Tamarit. [Pau Alegre, abril de 2017]