L'Onomàstica del terme antic de Tamarit de Mar és una monografia d'aquest antic terme municipal, annexionat a Tarragona el 1952, que inclou, a més, els nuclis de població de Ferran i els Monnars. És una obra molt extensa i completa, que aplega i reflecteix la gran riquesa onomàstica de Tamarit, i que ha estat realitzada amb una metodologia exemplar.

Aquest treball, fruit de la tasca perseverant de recerca onomàstica de M. Teresa Muntanya i Montserrat Sanmartí, va comptar encara amb la participació de Ramon Amigó, qui ha estat el principal mestre i promotor d'aquest tipus d'estudis en l'àmbit de la llengua catalana, tant amb el buidatge de la documentació notarial com en l'ordenació de la informació recollida. Desgraciadament, morí quan el llibre ja estava acabat de redactar, però no el va poder veure imprès. Muntanyà i Sanmartí han volgut deixar constància del reconeixement intel·lectual que li deuen "ja que féu el buidatge dels protocols notarials, els sagramentals i altra documentació d l'època moderna així com de documents ja publicats.

També fou tasca seva recollir i ordenar tota la informació que els altres components de l'equip de treball aportaven; imprimí, doncs, en tota l'obra els seus coneixements i la seva manera d'investigar. Quedin aquestes línies com a mostra del nostre agraïment per les reunions i els correus electrònics on aclaria i mostrava la seva bona manera de fer: un testimoni que esperem que perduri com a guia d'aquells que feinegen en aquest camp".

Com és de rigor en aquest gènere d'estudis, el gruix fonamental de l'obra és la llista dels noms ordenats alfabèticament. Una recol·lecció molt extensa que recula fins al segle XIII. Ocupa les pàgines de la 41 fins a la 386! Els antropònims són, de llarg, els més freqüents. Sovintegen els noms de persones referides als oficis que feinejaven, a la indústria i al món rural, sense oblidar les activitats marítimes, així com els relacionats amb el batec gremial, en el qual tothom vivia immers fins al segle XIX, llevat dels eclesiàstics, també presents en el llistat, i els nobles, en aquest cas absents. I, per acabar-ho d'arrodonir, en el més pur estil amigonià: "tres jueus i alguns francesos".