rep de l’estructura de la propietat, de l’aleatorietat extrema de la pluviositat, o de la psicologia de la seva gent.

La lectura d’aquesta primera part del llibre és una meditació ininterrompuda sobre la precarietat econòmica i de la exigüitat dels seus recursos, per desembocar, al capdavall en una pregunta prou lloable, “¿es la comarca lorquina un área subdesarrollada?”, a la qual, tanmateix, li sobren els signes d’interrogació, atès com el desenvolupament és evident.

Tal vegada en aquesta primera part s’hagin passat per alt dos detalls que potser podrien completar l’exposició. En referim a una breu síntesi dels sòls del terme, com sigui que condicionaran l’agricultura, activitat amb un predomini abassegador, tant com el relleu, el clima i les aigües superficials, nòmina completa dels aspectes físics repassats efectivament. I també manquen alguns gràfics i diagrames, els qual ajudarien els forans a identificar i situar la rastellera de nuclis de poblament que té el terme, i per a comprendre els trets del relleu de millor manera. En aquest darrer topant, la insuficiència és més que notable en exposar l’estudi de la classificació per edats sense el concurs de cap piràmide que plasmi gràficament els resultats.

A la segona part, “La ciudad de Lorca”, l’autor analitza l’evolució urbana de la localitat, les seves funcions (administrativa i de serveis, comercial, industrial), “el área de influencia de Lorca” i “Lorca, capital, subregional”, amb l’afegit ineludible de la bibliografia i les conclusions generals.

Sense infravalorar la resta del llibre, estem convençuts que les quaranta pàgines en les quals s’estudia “el área de influencia de Lorca” i “Lorca, capital, subregional” són les més originals, clarividents i eficaces (no cal oblidar que l’autor qualifica el treball de “Geografía aplicada”) de l’obra, i per raons diverses. Són originals perquè aquests capítols estan redactats en base als resultats d’enquestes i recerca directa en empreses i organismes; són clarividents perquè de manera clara i justa situa la ciutat en una xarxa urbana “ortodoxa”, com sigui que gradua les seves ciutats segons les funcions i àmbits d’influència llurs; són eficaces perquè, evidentment, poden tenir transcendència per a la ciutat en provar impecablement que a més a més del seu nucli principal i àrea rururbana exerceix influència sense discussió sobre 4.000 km² i, de manera més imprecisa, sobre altres 1.000 km², uns i altres estesos sobre tres províncies: Múrcia, Almeria i Granada. Segons això, i compartim