Malgrat l’àmbit i el domini que proposa l’autor per al treball, un municipi i la ciutat capital, no és pas equiparable al gastat i clàssic estudi geogràfic sobre un municipi espanyol qualsevol. De primer antuvi, sobtarà ja la singularitat del terme municipal, que amb els seus 1.806 km² té la superfície més extensa de tots els d’Espanya, fins i tot més gran que la de la província de Guipúscoa. I per comble, l’autor estudia, a la darrera part del treball, un àmbit l’extensió del qual depassa el del terme municipal estricte de llarg. Així mateix, quan delimita “el área de influencia de Lorca”, abasta aspectes geogràfics molt suggerents, els quals són el més sovint absents en els estudis municipals abans adjectivats.

manuscrit inèdit titulat Historia de los pantanos, “que se conserva en el Archivo del Sindicato de Riegos de Lorca... escrito en el último tercio del siglo XVIII, con ocasión de las gestiones que se estaban haciendo para la construcción del pantano de Puentes”. Tant el repartiment de les aigües, rere la conquesta, com l’organització del regatge, les provatures i les etapes per a augmentar les aigües disponibles, etc., són aspectes interessants i amb un regust local genuí, de manera que el llibre ajudarà a matisar les conclusions dels estudis sobre tot el regadiu mediterrani espanyol.

L’estudi demogràfic del municipi és el segon tema que volem destacar. El detall i la pruïja d’exactitud de l’evolució històrica de la població absoluta des del segle XVI és laudable, sobretot pel que fa al capítol dedicat a l’emigració. L’avaluació quantitativa d’aquest fenomen és només el pas obligat per a detectar un volum d’emigrats similar, en xifres relatives, al d’una munió de municipis espanyols. L’autor excel·leix, en especial, en l’anàlisi de les causes de l’emigració i dels mecanismes de l’èxode; unes i altres són també similars a les de tota l’Espanya emigratòria, per bé que Capel les descriu amb profunditat i concisió, i en sap remarcar els matisos específics que