Entre les nombroses aportacions de Narcís Rucabado i Franquesa a la història de Sarrià hi ha el llibre referit a la nevada del Nadal de 1962. S’hi recullen una cinquantena de fotos espectaculars d’aquell esdeveniment històric, algunes del propi autor (gran afeccionat a la fotografia) i altres procedents de diverses col·leccions, com ara el fons del Centre Excursionista Els Blaus.

L’estudi de Rucabado, primerament, situa el lector en el context de la situació meteorològica d’aquella nit de Nadal. La combinació d’aire fred i una llevantada va acumular gruixos de fins a 70 cm a l’observatori Fabra. Seguidament, l’historiador sarrianenc relata algunes anècdotes esdevingudes durant la situació d’absolut col•lapse que patí la ciutat, com ara el desplaçament de socis del CEC, amb calçat de muntanya i grampons, per tal d’ajudar al trasllat del taüt d’una monja, atès que el cotxe fúnebre no podia arribar fins al convent per causa del gel.

La magnitud de la nevada va fer que l’alcalde Porcioles demanés ajuda a Andorra. El responsable del servei de neteja de carreteres andorrà era un republicà exiliat, Andreu Claret i Casadessús, la biografia del qual glossa Rucabado en les darreres pàgines del seu estudi: “Convé no perdre la memòria històrica i tenir present, per les noves generacions, tot el que va passar, ja que, per a molts de nosaltres, persones grans, també se’ns va amagar la veritat.”

El llibre de Narcís Rucabado és un assaig nostàlgic –“de mica en mica anem recordant els sarrianencs encara arrelats a l'exvila, temps de la nostra joventut”– adreçat també als nouvinguts al barri: “Si volem estimar, primer hem de conèixer. No tenim cap dubte que els nouvinguts volen estimar el lloc on viuen, el barri, el poble, la nostra petita pàtria, que sempre podem fer-la més gran si la coneixem i l'estimen.” [Jesús Burgueño]