toca el torn la ruta que va de les Ribes Blaves fins a la Creu de Saba per Sant Pere Sacama; i pel cantó nord-oest, la ruta fins el coll de les Espases repassa fonts i sorgiments del sector; resseguir el terme pel cantó més oriental comporta una llarga tirada i és per això que cal fer-la en vehicle; i, per acabar, la ruta del Llobregat, des del Cairat fins a la colònia Sedò (terme d’Esparreguera), bo i passant per l’antic balneari de la Puda.

En aquesta ocasió, Soler presenta els mapes de les rutes per partida doble, és a dir, sobre el fragment adient del topogràfic, d’una banda, i sobre la imatge de l’ortofotomapa, de l’altra. Atès que en cada cas apareix la zona urbana olesana en alguna de les cantonades del quadrangle, l’absència d’un mapa de síntesi i conjunt de les rutes no es fa notar gaire, tant per als olesans com per als visitants. Es poden situar prou bé. Les explicacions tècniques de la ruta i les contextuals dels fenòmens hídrics que s’hi troben, són reeixides del tot. Tal com desitjava el president de la CMO, tot plegat incitarà l’aprofundiment en la cultura de l’aigua a propis i estranys.

Tanmateix, l’encàrrec de la CMO no va ser dirigit a Joan Soler tot sol. L’obra ve a ser un concert barroc per a solista amb acompanyament de baix continu. Soler s’encarrega del llit musical. Miquel Guillamón i Casanovas executa la part polifònica del concert, la solista, amb composicions de la seva creació. Els versos que dedica a cada indret del terme amb regust aquós són música de tall popular i senzill, gairebé romanços, que sonen tant al ritme del rajolí d’una font boscana com del bram del Llobregat fora de mare. Cent vint-i-nou poemes, entre quartetes d’una o dues rimes, quintets i qualque sonet, es desgranen al llarg del llibre i en fan una experiència insòlita i atractiva alhora. I l’assumpte no s’aturarà pas aquí. Guillamon i Soler ens prometen un segon volum d’itineraris de l’aigua olesana amb cent trenta-sis poemes d’escreix.[ Pau Alegre, juliol de 2016]