La Comunitat Minera Olesana (CMO) va ser fundada l’any 1868 per 144 socis amb coneixements teòrics i, més que res, pràctics, sobre l’aprofitament de l’aigua. El terme municipal d’Olesa, a causa dels contrastos geològics i edàfics que presenta el seu territori, és ric en aquest element vital, aleshores i ara, per al desenvolupament humà. El curs del Llobregat reforça encara més l’abundor hídrica. En la voràgine democratitzadora i participativa de la Revolució de Setembre, la Gloriosa, i amb el recolzament decidit de l’ajuntament progressista, la nova entitat es proposava regular de la millor manera l’extracció i ús de l’aigua del subsòl pels concessionaris acreditats.

Anys a venir, la CMO es faria càrrec dels subministrament d’aigua a tota la població olesana, de manera que, a la pràctica, esdevindria una empresa de serveis municipals. Per aconseguir una gestió i actuació el més eficaç possible, l’entitat es va transformar en cooperativa l’any 1992. En la

introducció del llibre, Joan Arévalo, president de la CMO, explica que la Comunitat té projectes en curs per a recuperar la riquesa hídrica d’Olesa en un context de polítiques de sostenibilitat. Així, s’ha procedit a restaurar pous i fonts amb l’objectiu de dotar la vila amb un ventall més ampli de captacions i no dependre exclusivament del riu Llobregat.

Tant per tradició com pels seus determinis actuals, la Comunitat Minera Olesana vol deixar constància escrita i documental dels indrets i paratges de la seva demarcació enfilats per l’aigua. És per això que va encarregar el llibre present al geògraf Joan Soler i Gironès, estudiós prou acreditat del territori olesà. Soler ha resolt airosament el compromís amb el disseny i la presentació de set rutes que, de conjunt, abasten tot el terme situat a l’esquerra del Llobregat: el sector central de Can Llimona; el septentrional, fins atènyer el vèrtex de Sant Salvador de les Espases, amb la ruta alternativa pel Puig Ventós i el Puig Cendrós; cap al nord-est li