demostrat en aquesta secció, com cal en una recerca acadèmica, emmarca el treball en una línia d’investigació en geografia humana prou fresada i, en aquest context, cal destacar que l’autor del llibre és membre molt actiu del Grup de Recerca sobre Migracions del Departament de Geografia de la UAB.

La secció tercera, “El fet casteller en el marc de la cultura popular catalana” [42-66], s’obre amb una altra discussió terminològica bàsica per a situar correctament el fet casteller en l’imaginari popular català. Més concretament, Ricard Morén s’estén en la significació de folklore en el marc de la cultura popular tradicional. Seguidament, dedica bona part de la secció a recordar la història del fet casteller a Catalunya i, en especial, de la seva difusió més enllà de les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès durant els darrers decennis.

La contribució substantiva del llibre és encabida a la secció quarta, “El món casteller i la integració social de la immigració estrangera a Catalunya” [ 67-135]. En efecte, s’hi presenten i encadenen nombroses transcripcions de fragments de les onze entrevistes mantingudes per l’autor amb altres tants nouvinguts incorporats a colles castelleres diverses. Serà bo deixar constància de les preguntes més generals que els va plantejar, les quals estructuren els

apartats de la secció. En primer lloc, els preguntà sobre els antecedents: quina havia estat la seva participació social, al país d’origen o a altres llocs, abans d’entrar a la colla castellera; sobre els coneixements que tenien de la cultura popular catalana abans d’arribar a Catalunya; i sobre la manera com van contactar amb el món casteller. En segon lloc, els va fer resseguir l’evolució de la participació en la colla: percepció de la integració social, l’estabilitat en el compromís de col•laboració, etc. I el tercer grup de qüestions plantejades van fer referència a actituds comunitàries: la relació amb altres estrangers dins del món casteller; la superació dels possibles conflictes plantejats; i altres participacions socials simultànies al fet casteller.

En base al temari plantejat a les entrevistes, àmpliament repassat a la secció anterior, el llibre es clou amb la secció cinquena, “A tall de resum. El món casteller dóna la mà al futur” [137-144], en la qual Morén en destaca les revelacions més significatives. Així, aquest llibre aporta respostes a les preguntes plantejades i a altres qüestions, però sobretot planteja interrogants nous sobre la canviant realitat social i cultural catalana, i convida els lectors a repensar alguns reptes de futur que ja és aquí. [Pau Alegre, juny de 2016]