En aquesta obra es presenten dades, fets, experiències i opinions que poden ser útils per a entendre de millor manera una de les manifestacions culturals populars i tradicionals de Catalunya més emblemàtica, la que possiblement mobilitza més persones durant bona part de l’any. En aquest context, el llibre del professor Ricard Morén difon una recerca que va portar a terme durant els anys 2002 i 2003 per a valorar la importància que l’arribada de població immigrant estrangera a Catalunya pot tenir per a la cultura popular tradicional, l’interès que el món casteller pot despertar entre els nouvinguts, i, al cap i a la fi, “el cop de mà” integrador en la cultura catalana que pot suposar per als que hi participen activament.

L’obra es desplega en quatre seccions d’extensió creixent, amb l’afegit d’una altra de conclusions. A la primera secció, titulada “Castellers estrangers i enxanetes estrangeres?” [p. 13-28], presenta uns trets introductoris i metodològics ben clars. Valgui el paràgraf següent per a copsar la motivació darrera de la recerca: “Des de fa ja una pila d’anys es parla de tant en tant del caràcter integrador del fet casteller i de l’ajuda mútua que es viu tant dins de les colles castelleres com, també molt sovint,

entre elles. Per tant, els cops de mà sembla que haurien de ser-hi força habituals. Si és així, hom es pot preguntar com es realitzen i si la seva importància és superior a la dels “cops de falç” en l’imaginari col•lectiu” [p. 17].

Així, la recerca que ha permès la publicació del llibre es basa en un grapat d’entrevistes qualitatives sostingudes amb persones immigrades que participen en colles castelleres, a més a més, és clar, d’una recollida de materials documentals força àmplia, en la qual no va faltar la consulta reiterada dels dos volums de Món casteller de Pere Català i Roca (1981).

La contextualització més general de la temàtica tractada a l’obra s’efectua a la segona secció: “La immigració estrangera a la Catalunya d’avui: breu aproximació general” [29-39]. D’una banda, l’autor ofereix les xifres més significatives d’arribades d’immigrants entre l’any 2000 i 2005 així com la seva distribució geogràfica a les comarques catalanes. D’altra banda, dedica diverses pàgines a la discussió del concepte d’integració i d’altres termes que se li poden associar: assimilació, amalgamació, mestissatge, etc. L’esforç definitori