La segona secció, de to analític, recupera els debats més controvertits al llarg dels deu anys de publicació de l’Anuari Territorial de Catalunya. S’enceta amb l’autovia B-40, el Quart Cinturó, projecte del govern de l’Estat, la dificultat tècnica de la qual, afegit a l’oposició local i les disputes polítiques i institucionals han demorat la materialització del projecte, el qual encara avui resta inacabat. Més sort ha tingut la carretera C-37, l’eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, malgrat la viva polèmica que va aixecar a la Garrotxa. Altres dos projectes controvertits i relacionats amb les comunicacions, en aquest cas amb el Tren d’Alta Velocitat, van ser els de la transformació urbana del sector Sant Andreu-la Sagrera de Barcelona i l’ordenament de la floca de traçats ferroviaris del Camp de Tarragona. Amb un caient més aviat de metabolisme territorial, sense oblidar els impactes de tota mena que generen, el canal Segarra-Garrigues i els traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) Sentmenat-Bescanó-Baixàs, són altres dos projectes repassats. Les tensions generades, de manera indefugible, per la redacció d’un pla urbanístic es podrien analitzar en qualsevol de la munió de documents d’aquesta mena redactats a Catalunya durant el període de referència. Els curadors n’han escollit tres d’àmbit, escala i significació ben diferenciats: l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i plans urbanístics adjacents (Naut

Aran i Alt Àneu); la millora urbana de Ca n’Anglada (Terrassa); i els plans urbanístics al delta de l’Ebre. Finalment, l’ampliació del port de Barcelona, gràcies a la desviació del riu Llobregat, és considerat com un dels projectes territorials de més relleu dels darrers anys, tant per l’envergadura de les actuacions realitzades com pel paper crucial que aquesta infraestructura representa per a la dinàmica econòmica del país.

De la interpretació de les aportacions efectuades per l’Anuari Territorial de Catalunya, se n’encarreguen sis professionals prou destacats, els quals han seguit de prop l’evolució completa de la seva singladura: Juli Esteban, Josep Báguena, Roser Campeny, Carme Bellet, Xavier Boneta i Marta Ball-llosera. Són textos curts, dedicats, al cap i a la fi, a valorar en clau positiva, no caldria sinó, la feina feta per les noranta persones participants en l’equip de redacció i direcció del projecte i el suport que li van donar les institucions, tant de la administració com acadèmiques, per a mantenir-lo viu i actiu. En tancar la presentació del volum, els presidents Castañer i Llop confien en la seva continuïtat, per bé que “convé repensar el projecte per a continuar endavant. En funció de les trajectòries, referides en aquesta publicació, i en el marc del programa que es derivi del Fòrum SCOT”. [Pau Alegre, juny de 2016]