documental acumulada per les successives edicions de l’Anuari Territorial de Catalunya, així com al portal web Territori (http://territori.scot.cat). D’entrada, però, la directora i els coordinadors ens ofereixen un resum acurat [p. 9-15] del que ha estat el projecte: l’origen de la publicació, abans fins i tot de 2003, la seva adaptació a l’entorn de crisi i recordar breument tot allò que l’Anuari ha tractat en els seus deu anys de recorregut efectiu.

En la perspectiva, abans esmentada, de “sintetitzar, analitzar i interpretar”, la recopilació de materials es reparteix en tres grans apartats: “Deu anys de projectes i debats territorials” [p. 17-85]; “Deu projectes i debats territorials” [p. 87-147]; i l’Anuari Territorial de Catalunya, deu anys després. Notes per a un balanç” [p. 149-165]. Al final [p. 167-198], hi han afegit l’índex antroponímic d’autors, l’índex dels articles i la classificació dels articles per grans grups temàtics dels deu volums publicats, instruments tots els quals en facilitaran la consulta.

La síntesi aprofundida dels continguts de l’Anuari es presenta a la primera secció, “Deu anys de projectes i debats territorials”. La directora i els coordinadors ho han

estructurat a quatre bandes: urbanisme, mobilitat, medi ambient i bon govern o, altrament dit, governança. Bloc a bloc, efectuen un recorregut per les principals temàtiques que han afectat el territori català. En el cas de l’urbanisme, centren la panoràmica en les modalitats de creixement i transformacions urbanes, tant en el vessant de l’activitat econòmica com en la millora dels equipaments. La síntesi dels projectes i debats sobre mobilitat resumeix les actuacions, molt nombroses, sovintejades i polèmiques en les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries. La gestió i el transport dels residus, dels recursos hídrics i de l’energia és la temàtica senyera del bloc dedicat al medi ambient, sense oblidar l’impacte que les actuacions poden tenir en els espais oberts i d’interès natural. El bloc dedicat al bon govern (governança) territorial repassa suscintament les característiques dels plans territorials, els plans directors urbanístics i els catàlegs de paisatge empesos pel govern de la Generalitat tripartida, a l’encalç d’un model d’organització territorial just i sostenible. A tall de balanç, Castañer, Jordi i Mercadé rematen la primera secció de síntesis amb una interessant reflexió sobre els contextos polític, econòmic i social que emmarquen els deu anys de l’Anuari Territorial de Catalunya.