En considerar que actualment hi ha a Catalunya uns tres milions i mig d’habitants, sembla difícil de creure que fa dos segles i mig només n’hi havia 400.000. Càlculs històrics a què ha arribat Josep Iglésies al seu opuscle La població catalana al primer quart del segle XVIII, que acaba de publicar (*).

No cal dir que els còmputs estadístics no s’han de prendre exactament al peu de la lletra, ja que no hi ha dubte que és molt difícil d’arribar a atènyer una exactitud matemàtica, però en general si el mètode és correcte, és lícit pensar que si més no hi ha una aproximació considerable. Aquestes dificultats metòdiques, si ara són de vegades grans, al segle XVIII devien de ser extraordinàries i la dificultat augmenta si a més a més cal comparar aquests càlculs entre si, després de molt temps d’enllestir la tasca.

Aquest és el primer entrebanc amb què ha topat Josep Iglésies en l’estudi detallat dels còmputs de 1708, 1717 i 1725, relatius a la població de Catalunya. Malgrat que als originals

Aquest treball de Josep Iglésies va ser reproduït íntegrament a Treballs de la SCG, núm. 25 (1991) dedicat al Primer Congrés Català de Geografia. El podeu trobar al web de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO) .

hi ha notícia detallada del nombre de focs o cases i a voltes pobladors de tots els pobles de Catalunya, el present opuscle sols conté els resums comarcals que ha elaborat l’autor. Per tal d’arribar a resultats congruents, comparables, i arribar a aconseguir el nombre d’habitants de cada comarca, l’autor ha considerat uns coeficients de persones per a cadascuna, deduïts d’un dels censos, que tot i ser exactes, atesa la gran diversitat observada, es fa difícil saber si responen completament a la realitat.

Si sempre hi ha ocultació i deficiències en aquesta mena de recomptes, més encara en aquells temps en què en el fons servien per a impostos més o menys directes. Els mateixos textos indiquen que cal apujar algunes xifres ja que no sempre s’han pogut obtenir valors reals. Per tant, cal convenir que l’any 1708 la població rondava les 100.000 cases o llars (focs) i poc més d’aquesta xifra per a 1725, d’acord amb les correccions que sembla que s’havien fet sobre el cens de 1717.

Resultats més bons ens ofereix la comparació entre els habitants del segle XVI i els del XVIII, a base dels focs ressenyats als fogatges o censos corresponents. S’hi pot observar que la població augmentà extraordinàriament a la comarca del Ripollès i Garraf amb més del 200%, mentre que el