actuals i les fonètiques dels diferents topònims. En aquestes darreres, revisades per Jordi Carbonell, segueix les normes de la Societat Catalana de Geografia, així com en la distribució dels materials. Extenses notes a peu de pàgina documenten cada topònim. Les llistes, molt nodrides, retenen els noms de les muntanyes, rierols, barrancs, torrents, mines d’aigua, pous, fonts, partides de terres, finques o masies, granges, horts, camins, ponts, carreteres, vies fèrries, arbres i indrets assenyalats, ermites, etc., del terme municipal. I els barris, avingudes, carrers, places, passejos, ravals, algunes indústries típiques i cases notables del nucli urbà de Reus.

En total es recullen a l’obra més de mil sis-cents topònims, i a aquesta recopilació cal afegir els cognoms actuals més freqüents i els noms de les poblacions properes. En canvi, l’autor no ha tingut en compte els malnoms, que haguessin pogut ser un bon complement dels cognoms.

A les fonts orals d’informació, ha afegit bona arreplega de materials procedents dels llibres d’Estimes, Béns, Valies, Talles i Cadastre que conserva l’Arxiu Històric Municipal de Reus, dels registres notarials del mateix arxiu i de la documentació del Registre de la Propietat. Dues còpies fotogràfiques de documents, massa reduïdes per a ser d’alguna utilitat, tres bons plànols i diverses perspectives aèries completen el volum.

Pensem que amb el que hem dit n’hi haurà prou per comprendre l’esforç que suposa l’obra que comentem i l’interès que pot tenir per a ulteriors estudis. Però no podem donar per acabades aquestes línies sense recomanar una vegada més la necessitat que a tots els municipis s’escometi una tasca semblant i s’inventariïn els noms de lloc abans que molts topònims s’adulterin o es perdin. Aquesta obra i les que li van servir de model assenyalen un mètode concret, clar i sense massa complicacions per a fer de guia segura. Confiem, doncs, que l’exemple tindrà continuadors. [Manuel Riu a Destino núm. 1.085, de 24 de maig de 1958, p. 35. Versió catalana d’E. Bertran]