L’Associació d’Estudis Reusencs, que presideix Gaietà Vilella Puig, acaba de publicar el seu setzè volum. Un cop més, les Edicions Rosa de Reus honoren la ciutat -a la qual han vingut oferint aquests últims anys altres estudis no pas menys valuosos- amb un esplèndid llibre degut a la ploma de Ramon Amigó Anglès i titulat Els topònims de la ciutat i del terme de Reus. Aquest treball va merèixer, en 1955, el Premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) i ara ha sortit de premsa, imprès, amb molta correcció, als tallers de la Tipografia Emporium.

És ben sabut que en aquesta “Biblioteca d’Autors Reusencs o d’Obres d’Interès Local” han vist la llum estudis de Salvador Vilaseca, Josep Iglésies, Pere Barrufet, Joan Amades, Adolf Schulten, Lluïsa Vilaseca, J. E. Martínez Ferrando, Joan Bertran, Ramon Violant i Simorra, Manuel Rocamora, dos manuscrits del segle XVIII de Celdoni Vilà i la col•lecció diplomàtica de Sant Bernat Calbó deguda al doctor Eduard Junyent de la qual ens vam ocupar, en aquesta mateixa secció, fa ja algun temps.

L’obra que avui comentem és un reflex fidel de l’interès que desperta la toponímia i de les possibilitats d’obtenir-ne excel•lents resultats quan se sap treballar sense presses i amb bon mètode. L’estudi ve avalat per un prologuista d’excepció en aquest terreny, Josep Iglésies, qui l’ambienta amb una breu síntesi dels esforços realitzats en la investigació toponímica des de finals del segle passat, i qui assenyala amb precisió el camí a seguir per a obtenir de la metòdica recopilació de materials feta pel senyor Amigó, l’especulació científica que el valori i interpreti de manera eficient. En la toponímia es conserven fossilitzades les restes de llengües i civilitzacions antigues. Josep Iglésies encerta d’assenyalar matisos, suggeriments, amb rerefons poètic fins i tot, o possibilitats des de diversos punts de vista o d’aspectes científics distints. Prou per copsar l’extraordinari interès de las recopilacions toponímiques.

A continuació, Ramon Amigó estudia els topònims del terme municipal i del nucli urbà de Reus; els documenta des del segle XII al XX. En doble columna, dóna les grafies