Els itineraris es presenten en grups de 4 o 5, aplegats al voltant de cada casa de colònies, amb una prèvia descripció, que pot ser geogràfica, històrica o artística, segons l’interès del lloc, i una oportuna indicació dels accessos. Les excursions descrites compten amb un croquis del trajecte i una fitxa tècnica on consta la distància, el desnivell, la durada i el grau de dificultat del recorregut -a voltes amb indicació de l’època de l’any o moment del dia adients per efectuar-lo-; també s’hi inclouen referències útils de cartografia, webs i bibliografia. A més a més, es proposen activitats complementàries, com és ara l’observació astronòmica (a Tiana), visites a museus (Pau Casals) i centres de conservació de fauna (les Alberes) o d’interpretació de la natura (Montseny). El llibre ve il·lustrat amb fotografies en blanc i negre del propi autor.

Val a dir que cada itinerari és descrit parant esment a tot allò que s’hi pot veure: panorames (des del Roc de la Lluna), coves (el Toll), arbres monumentals (el castanyer de les Nou Branques), estanys (els Engorgs), salts d’aigua (el salt de la Dona d’Aigua), fonts (les Dous) o banys termals (Dorres), dòlmens (can Gurri*), poblats ibèrics (Castellruf), pous de glaç (can Donadéu),

castells (Santa Oliva) o torres de defensa (torre de Sant Jaume, a Pineda), ermites romàniques (Sant Esteve de les Masuques), monestirs (Sant Quirze de Colera) o santuaris (Puig-l’agulla), ponts (Malafogassa), masies (mas de Pontons), pobles (Salàs de Pallars)... Valguin, altre cop, els exemples entre parèntesis.

El llibre apareix, val a dir-ho, en un moment ben escaient, en què les cases de colònies, concebudes inicialment com a espais de convivència de la canalla enmig de la natura, cerquen de diversificar llur activitat i esdevenir centres de vacances familiars. El volum en qüestió és un intent reeixit de divulgar interessants indrets del país i de fer-ne segur l’accés, reduint al màxim el risc de perdre’s. Ja hem dit en començar que això lleva aquell esperit aventurer que emparava l’excursionisme clàssic, però hem d’admetre que això és així, en certa mesura, perquè alguns muntanyencs de pedra picada ho han volgut d’aquesta manera, en escriure guies de la qualitat de la present. Al capdavall, no podia ser altrament, oi? [Enric Bertran]