L’època en què les Guías Cartográficas de l’editorial Alpina, juntament amb les guies excursionistes del CEC i la UEC, eren gairebé l’únic suport documental de qui volia apropar-se al coneixement del territori trepitjant-lo, forma part d’uns temps on l’excursionisme tenia un biaix d’aventura davant allò que era desconegut. Calia saber interpretar mapes per orientar-se sobre el terreny. Era necessari un aprenentatge, que un acostumava a fer als centres excursionistes o de la mà d’algú experimentat. Ara els temps s’han capgirat i el país és a l’abast de tothom, gràcies a la millora de les comunicacions, a la profusió d’itineraris senyalitzats i a la gran disponibilitat de guies en format imprès o digital. Actualment, doncs, la qüestió no és trobar guiatge, sinó triar el que més peça ens fa.

L’editorial Cossetània s’ocupa, des de fa anys, de presentar-nos guies excursionistes amb diferents enfocaments, a través de més d’un centenar de títols publicats a la col·lecció Azimut. Aquí en ressenyem el títol 125, degut al treball del nostre consoci Miquel Jaumot, geògraf vinculat al món de l’excursionisme (des del Foment Martinenc al Comitè Català de Senders) i de l’esplai

(professor de natura a l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés) des de fa molts anys. La seva formació i experiència ens fa pensar que aquesta guia esdevindrà una eina útil, d’acord amb l’objectiu d’abordar el coneixement del país, prenent com a punt de partença diverses cases de colònies.

El llibre, d’un format allargassat com és característic d’aquesta col·lecció de la casa vallenca (perquè és el que millor s’avé amb les butxaques laterals de les motxilles?), aplega la descripció de 100 excursions que es poden fer des de 22 cases de colònies i un terreny d’acampada. Són les cases de colònies gestionades per la Fundació Pere Tarrés arreu de Catalunya, irregularment repartides per les comarques del Maresme, Vallès, Penedès, Bages, Selva, Osona, Garrotxa, Ripollès, Cerdanya, Berguedà, Empordà i Pallars. Es tracta d’itineraris per fer a peu (Catllaràs), amb cotxe (voltant el Montsec d’Ares), amb tren (Tren del Ciment), amb bicicleta (desembocadura de la Tordera), amb barca (embassament de Sant Antoni), amb ruc (Canyamars), amb raquetes (Taga i serra Cavallera) i amb globus (Plana de Vic). Valguin d’exemple de les diverses maneres proposades d’apropar-se al territori els citats entre parèntesis.