Els treballs sobre onomàstica poden semblar limitats, en un primer cop d’ull, a l’elaboració tècnica que els fonamenta i considerats al marge de qualsevol implicació social. Però, com és ben sabut, aquest rigor tècnic no és, ni de lluny, la finalitat exclusiva d’aquest tipus de recerca, rere la qual hi ha sempre la voluntat de conèixer el territori.

Ramon Amigó (Reus, 1925-2011), deixeble del geògraf Josep Iglésies (1902-1986) i del periodista i activista Joaquim Santasusagna (1899-1982), fou un autodidacte en matèria lingüística (cal destacar l’ensenyament de la llengua per correspondència que, amb Robert Miralles, organitzà a l’inici dels anys seixanta), si bé tingué en l’excursionisme de les dècades dels quaranta i cinquanta una escola fonamental de referència per a la descoberta de la comarca i del país. Tenint en compte aquesta tradició, l’autor ens fa adonar -a través dels quaranta-cinc capítols de l’assaig- del sentit de la recol·lecció de mots. I ho fa, no tan sols a través de la indagació sobre l’origen d’indrets i de persones, sinó de l’estudi detallat de tot un reguitzell de circumstàncies de caràcter històric, social i polític.

Per aquesta raó, Amigó -que en començar els anys seixanta (1963) endegà, per encàrrec de Joan Coromines, i juntament amb Albert Manent i Xavier Fort i Bofill, uns primers treballs de recerca toponímica pertocants al Baix Camp- cerca en les seves investigacions la representació i el significat comunitaris del mot. És a dir, la base de transmissió oral i documental que ha possibilitat la socialització d’una denominació territorial i antroponímica.

Sota aquest criteri, el volum ofereix una selecció de treballs que tracten sobre metodologia i sobre qüestions sociolingüístiques derivades de la recerca. «Onomàstica», «La lliçó d’onomàstica» i «Llenguatge» són, en aquest sentit, els àmbits temàtics tractats a Onomàstica i llenguatge, conjunt d’experiències i de reflexions que constitueix una síntesi al voltant de la dedicació de prop de seixanta anys de treball en l’àrea territorial del Baix Camp. A més, també s’hi aporten les apreciacions de Joan Coromines al treball de Ramon Amigó sobre Vilallonga de Ter.