En el capítol tercer s’analitzen els climes intertropicals i es presenten quatre climogrames de climes equatorials, cinc de climes tropicals de façana oriental i cinc més de climes tropicals continentals; no es parla del clima monsònic, ja que els autors el deuen donar per inclòs en el clima tropical de façana oriental. En el quart capítol s’estudien els climes subtropicals, presentant com exemples sis climogrames de climes mediterranis i cinc de climes xinesos; aquí, cal advertir que el clima de Port Elizabeth [p. 57] és mediterrani i no pas xinès, ja que té un estiu sec (gener i febrer).

Els climes temperats freds són analitzats en el capítol cinquè, on figuren cinc climogrames de climes oceànics i sis de climes continentals; també es parla del clima de la façana oriental dels continents, com a híbrid entre l’oceànic i el continental. En el sisè capítol es fa un exhaustiu i molt ben estructurat estudi dels climes polars, amb l’acompanyament gràfic de dos climogrames per a cada tipus d’aquest climes: polar oceànic, de tundra i polar glacial; sens dubte, aquest capítol i el següent són els millors dels dedicats als climes.

Pel que fa als climes de muntanya, són l’objecte del capítol setè, on se’n fa una anàlisi molt acurada; aquí hi ha també dos climogrames per a cadascun dels tres tipus de clima d’altura que es tracten: l’intertropical, el de latituds mitjanes i el dels dominis mediterranis. En el capítol vuitè són presentats els climes desèrtics, que se subdivideixen en desèrtics càlids i desèrtics freds, però hi manca la important diferenciació entre climes esteparis i climes desèrtics; així, hi ha nou climogrames de climes desèrtics, dels quals tres en realitat són climes esteparis: Sarmiento, Turgai i Urga (considerant l’índex d’aridesa segons el qual un clima no és desèrtic si la seva precipitació anual en cm supera el valor de la temperatura mitjana anual de graus centígrads).

En conjunt, el tractament dels climes de la Terra és tan clar com rigorós; solament s’hi troba a faltar, a més de la diferenciació ja esmentada entre climes esteparis i desèrtics, la classificació de Köppen-Trewartha, fonamental el tot estudi de climatologia. L’absència d’aquesta classificació empobreix una mica l’obra que es comenta, tot i que pugui ser justificada per tractar-se d’un llibre