La postura de Compromís per Lleida, en que participen sindicats i patronals de Lleida, pagesos, ecologistes, la Universitat de Lleida i mitjans de comunicació, es basa en un millor aprofitament de la gran obra hidràulica en marxa a Catalunya, el canal Segarra-Garrigues. Aldomà reclama un gir en el projecte per tal que no es limiti tan sols a la transformació agrícola a regadiu, molt cara per a la majoria de petits pagesos de la zona, sinó que serveixi també per a noves activitats a les comarques interiors de Lleida. ”S’està fent un canal per donar l’aigua a uns que no la poden pagar, mentre que a uns altres que sí que poden se’ls deixa al marge”, escriu al llibre. I posa l’estany d’Ivars com a exemple, reomplert amb

aigua del canal d’Urgell i focus de noves oportunitats econòmiques al Pla d’Urgell a partir de l’oci i el turisme. Aldomà reclama que el projecte del Segarra-Garrigues, l’única gran obra a Catalunya que en època de retallades pressupostàries manté les assignacions programades des de la Generalitat i l’Estat, acabi derivant en un organisme que gestioni conjuntament els recursos hídrics de Ponent, a la manera com a les conques internes Aigües Ter Llobregat gestiona el sistema hídric de Barcelona i Girona, i que tingui plantejaments estratègics de país: ”Aquest projecte només pot ser un projecte esquifit i una llosa pública immensa si no s’hi implica la Catalunya metropolitana.” [David Marín, El Punt-Avui (7 d’abril 2012, p. 27)]