Amb l’objectiu d’estudiar les principals dinàmiques territorials i d’exercir de pont entre els nuclis d’experts i els responsables del disseny i la gestió de les polítiques públiques, la Diputació de Barcelona impulsa una línia d’anàlisi territorial per a l’àmbit local que aporta periòdicament nous materials i reflexions d’interès. Així, en els darrers anys, els llibres de la sèrie «Territori» han posat a l’abast de tècnics i electes municipals una selecció d’obres coordinades per experts de diversos àmbits que aporten bagatge teòric i alhora eines d’intervenció per realitzar una millor gestió i un millor govern del territori.

El treball que ara presentem, nou lliurament d’aquesta sèrie, dóna continuïtat a una línia de recerca entorn d’un dels fenòmens territorials més importants a la nostra província en els darrers temps: els processos d’urbanització de baixa densitat. Un primer estudi, impulsat per la Diputació l’any 2004, estimava que a la província de Barcelona hi havia unes 192.000 parcel·les, amb prop de 93.500 habitatges construïts, que ocupaven 260 km² de territori. Recollint les primeres reflexions d’aquell estudi pioner, l’any 2007 vam publicar La ciudad de baja densidad, un treball dedicat a reflexionar a fons sobre les

característiques i les conseqüències dels models dispersos d’ocupació del territori a la província i que oferia una primera diagnosi, tant des del punt de vista descriptiu com de la quantificació, dels costos derivats de la urbanització dispersa. Aquest llibre va contribuir de manera decisiva a calibrar la dimensió d’un fenomen de gran complexitat, que ha guanyat força en els darrers anys en paral·lel amb l’extraordinari creixement del parc d’habitatges, i sobretot a mesura que molts dels habitatges de les urbanitzacions que inicialment havien estat segones residències es van anar convertint en primers habitatges. Aquest canvi d’ús ha afegit pressió sobre les infraestructures i els serveis municipals, i ha generat uns espais que, amb els anys, han adquirit una certa fisonomia urbana sense disposar, però, de les característiques bàsiques que defineixen pròpiament una ciutat.

La ciudad de baja densidad finalitzava afirmant el caràcter irreversible de la baixa densitat i reivindicant, en conseqüència, la necessitat de trobar eines i polítiques adreçades a assumir la nova realitat que el fenomen havia portat a molts municipis. Calia fer un pas endavant, saltar de l’anàlisi a