l’activitat pagesa dels seus habitants, cal destacar les següents: la producció de mel i cera, fruit de la cura d’un gran nombre d’arnes, ja esmentades per Madoz; el forn del vidre menat, de primer antuvi, per menestrals vinguts de Mataró, no caldria sinó; els forns de pega, la producció dels quals era adquirida pels calafats de ribera; el pou de gel, desaparegut de fa temps, que assortia la ciutat de Reus el mercat de la qual ha estat el més concorregut, de sempre, pels pradencs; en fi, el carboneig als boscos i bosquines del terme, els quals ocupen, amb les zones improductives, més de tres quartes parts de la seva superfície. En parlar d’excepcionalitats, també es fa esment de diversos particularismes lingüístics. Per exemple, “quant a l’Adalac, es tracta per cert de la fagina, una paraula procedent de l’àrab.” [24]

Però aquest no és un llibre d’etimologies. Cal deixar-les per als etimòlegs, tal com recomanava el segon autor al llibre Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Els prop de dos milers de noms de lloc recollits a les pàgines de la 53 a

la 344, des dels tossals i torrents més recòndits fins a les denominacions dels carrers de la vila, són documentats a partir d’informadors actuals, del terme mateix i dels veïns, així com del repàs d’un extens i variat material d’arxiu i de bibliografia especialitzada citat curosament a les pàgines de la 37 a 45. Els noms de les partides són descrits amb més deteniment i també se n’ofereix una relació nominal a l’apèndix. El mateix es fa amb els cognoms i els renoms dels pradencs coneguts des de 1154, l’any més reculat del qual hi ha notícia tangible de l’existència de la parròquia i poble. En fi, no es poden passar per alt els tres mapes amb la localització de les partides de terra actuals, dels noms de partides i masies caiguts en desús i del plànol detallat de la vila actual. Ben concebuts i millor dibuixats, hauria valgut la pena d’imputar-los expressament a l’autoria: JMRV. ¿És el Joan M. Rovira i Vernet citat als agraïments? Sigui com vulgui, el llibre constitueix un corpus toponímic local de vàlua molt considerable del qual la vila i terme de Pratdip i els autors poden enorgullir-se ben legítimament. [Pau Alegre, juny de 2011]