En posteriors enviaments, es remeteren al Nou Món, llavors d’arròs, card, sèsam, cebollins, julivert, comí, coriandre, rave, morritort, cànem, lli, romaní, rosers i lliris. D’arbres, en la gran Armada de 1520, se n’envien, ben posats en grans pipes o bótes, plançons i estaques d’ametller, figuera, prunera, magraner i codony, 250 oliveres joves arrencades de soca-rel, ceps, canyes de sucre i plataners. “Truxéronse los primeros (plátanos) de Gran Canaria e yo los vi en la misma ciudad de Panamá en el monasterio de San Francisco el año 1520,” diu Fernández de Oviedo. Les vaques, cabres i ovelles degueren passar directament des d’Espanya o Canàries a Castilla de Oro. En 1521 s’ordena la tramesa des de Jamaica, a petició dels procuradors de Panamà, de 50 vaques, 50 vedells, 200 ovelles i mil porcs per a repartir entre els veïns i pobladors de Panamà.

En acabant, l’autor assenyala els esforços que els geògrafs de la Casa de Contratación (tant la sevillana com la panamenya) feren per mor de resoldre la revessa qüestió de la determinació de la longitud geogràfica, i pot servir de model, en ple segle XVI, la curosa observació de l’eclipsi solar de 1577, estudiat i observat a Toledo per Juanelo Turriano; a Madrid, per Juan López de Velasco; a Valladolid pel Dr. Sobrino y Varillas; a Sevilla, per Rodrigo Zamorano, professor de la Casa de Contratación, i per d’altres competents savis de Los Ángeles i San Juan de Ulúa. Aquestes operacions sistemàtiques, fetes en immenses extensions del món i amb un mètode uniforme, permeteren d’esbrinar la longitud de molts indrets i la rectificació d’una mà d’errades. [Jorge Gavira, ressenya publicada a Estudios Geográficos, 2 (1941), p. 371-372; versió catalana d’E. Bertran (2011)]