Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Ángel Rubio: La ciudad de Panamá. Panamá: Autoridad del Canal, 1999 [1a ed. 1949]; 319 p. ISBN 9962-607-19-1. | Introducció de lautor : pàg. 1 · 2 |
El desig d’estudiar la història de la ciutat de Panamà i de precisar les diferents funcions urbanes que acomplí en els seus quatre segles d’existència, figurà entre els primers propòsits de la Sección de Información, Estadística y Archivo del Banco de Urbanización y Rehabilitación, un cop establerta en crear-se la Institució en 1944. No hi ha planificador urbanista solvent que no consideri indispensable la comprensió de la corba històrica d’una ciutat, de les seves funcions passades i del desenvolupament material de la seva estructura (que prou es percep a través de l’examen dels seus plànols antics), com a informació bàsica per endinsar-se en els complexos problemes del present i escometre l’àrdua tasca d’orientar el seu creixement i desenvolupament futurs. Per acomplir aital propòsit aplegàrem lentament tot el material històric que poguérem, de manera especial, reproduccions de mapes antics de la urbs, a partir del primer de conegut, el de Cristóbal de Roda (1609), l’original del qual es conserva a l’Archivo General de Indias de Sevilla, i que per primera volta es reprodueix en la present publicació. [...] |
Dividim el treball en les següents parts. La primera va dedicada a la biografia urbana panamenya. En una col·lecció d’estampes hem mirat de presentar els moments culminants de la vida urbana i les funcions acomplertes en cadascuna d’aquestes etapes. Han estat el resultat de l’estudi de múltiples plànols antics de Panamà, la majoria dels quals reproduïm. Port de partença d’exploracions marítimes; de trànsit i transbordament, mercat; fortalesa, barris... tot s’ha mirat de posar de relleu a través de plànols i cartogrames. No s’han oblidat algunes forces culturals que han deixat empremta en l’evolució de la ciutat, tant en la seva corba espiritual com en la seva plàstica material, fins que, rere els albors de la nacionalitat, la ciutat -síntesi de la pàtria- assumeix les funcions directores de capitalitat. La segona part és una diagnosi de la ciutat. Si per diagnosi un ha d’entendre “coneixement de les malalties a través de l’examen de llurs símptomes,” [...] nosaltres hem aplegat aquí una colla d’observacions sobre característiques històriques, psicològiques i |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 16 de juny de 2011 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |