la materialització d’aquesta oferta turística precisava l’ocupació efectiva de bona part de la superfície de sòl urbanitzable qualificat pel planejament d’àmbit municipal, el qual, i de sempre, s’ha caracteritzat per estirar més el braç que la mànega, a les Balears i arreu.

La revisió del conflicte sorgit entre les aspiracions dels hotelers, els promotors immobiliaris i els ecologistes —denominació genèrica dels col·lectius conservacionistes atorgada per Rullan—, amb el Govern i el Parlament balear oscil·lant, segons el color polític de la legislatura, entre el foment de l’activitat constructora o bé la contenció i l’amorosiment de l’ocupació del sòl urbanitzable, ocupa bona part de l’obra. Malgrat la limitació d’espai imposada per les característiques de la col·lecció —més que de butxaca s’hauria de considerar com d’infern d’armilla—, la relació dels fets generats pel debat és clara i l’exposició de l’opinió de l’autor convincent. Diversos documents clau de la història urbanística recent de les Balears, una cronologia per a la contextualització i una selecció bibliogràfica complementen adequadament el text.

Signo aquesta notícia de L’ordenació territorial a les Balears (segles XIX-XX) quan, ja de ple en el segle XXI, s’esdevé el retorn dels partits conservadors al govern balear. ¿Es reactivaran —com recordava Rullan en relació amb el tomb electoral de l’any 2003— “les polítiques de foment del creixement quantitatiu que, històricament, han estat les dominants”? Podem concloure amb l’autor que “sigui com sigui, el cert és que el creixement econòmic o el deteriorament ecològic que ha viscut les Balears des que el turisme ens va començar a fer europeus no té parangó [...] És la versió insular de la segona i la tercera Revolució Industrial” [52].

[Pau Alegre, 23 de maig de 2011]