“Quaderns d’història contemporània de les Balears” és una col·lecció especialitzada en monografies relatives a temàtiques diverses de la vida illenca dels dos darrers segles: literàries, artístiques, econòmiques, socials... i polítiques. El to de la sèrie fluctua entre la divulgació científica, a la manera de la “Que sais-je?”, i l’article d’opinió. El repàs de L’ordenació territorial a les Balears (segles XIX-XX) que ens ofereix el professor Onofre Rullan participa de les dues orientacions comunicatives. Si d’una banda proposa la segmentació cronològica del període en unes etapes planificadores ben caracteritzades, d’altra polemitza en relació amb les polítiques aplicades, sobretot les dels dos darrers decennis i de les quals va ser protagonista de primera fila durant alguns anys.

No podia ser d’altra manera, atès com “l’ordre territorial i paisatgístic no és una qualitat absoluta, les societats humanes es poden organitzar de moltes maneres sobre un mateix medi natural. L’ordre pertany al món dels valors; és, per tant, una categoria sobre la qual els diferents grups socials poden manifestar les seves discrepàncies, unes

discrepàncies, tanmateix, paral·leles a les d’ordre polític, ja que el territori no és més que un dels reflexos de les relacions econòmiques bàsiques de les societats”. [5] M’he permès aquesta llarga citació de la introducció del treball perquè resumeix perfectament el pensament desenvolupat per Rullan en relatar els efectes territorials induïts pels canvis econòmics produïts per les tres revolucions industrials desfermades des de la segona meitat del segle XVIII fins als nostres dies, i dels tres booms, o desenvolupaments, turístics successius esdevinguts a les Balears d’ençà els anys cinquanta del segle vint.

Precisament, el descabdellament i interpretació del darrer boom turístic, o desenvolupament per a alguns —com Rullan emfasitza obstinadament—, a partir de mitjans de la dècada dels noranta, és el que pot suscitar major controvèrsia. Immers en la inflada de la bombolla immobiliària, els promotors d’habitatges es van abocar a la producció d’apartaments i habitatges unifamiliars a cor què vols, és a dir, tant com donessin els crèdits hipotecaris a baix interès. Òbviament,