són geògrafs.(*) El que no s’ha inclòs en aquestes darreres edicions han estat els articles d’opinió signats per diferents autors que, en general, eren especialistes en la matèria sobre la qual dissertaven i que s’intercalaven després d’algun article que, a parer, dels directors havia de ser ampliat amb un punt de vista que anés una mica més enllà de la polèmica que generava com a projecte. També han desaparegut els índexs que permetien fer la recerca de topònims, antropònims, institucions i associacions o acrònims dins de cada publicació. Cal afegir aquí que la recerca de qualsevol d’aquests ítems es pot fer a través del portal web de tres formes que són força àgils: la lliure; a través d’un mapa on estan localitzades totes les actuacions que s’han descrit en cadascun dels llibres publicats, i per temes.

A partir de la classificació temàtica que proposen els autors es pot veure que els temes dels anys 2008 i 2009 dels epígrafs d’infraestructura del transport (28) i d’equipaments (9) són els mateixos quant a nombre; els relacionats amb l’activitat urbanística són dels més nombrosos (24% el 2008 i 52% el 2009) ja que aquest darrer any es recullen força articles sobre les àrees residencials estratègiques (ARE) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En l’epígraf de gestió ambiental

(12% d’articles el 2008 i 17% el 2009) s’hi troben com a temes més rellevants del 2008 les anàlisis relacionades amb la sequera i els transvasaments entre conques, i els incendis i els temporals de vent i marítim del 2009. Els articles del grup de medi natural han reduït la seva participació d’un 8% el 2008 a un 5% el 2009 i també ha reduït la seva participació els que s’agrupen sota l’epígraf “Accions”, que han passat d’ocupar el 22% dels continguts el 2008 a un 17% el 2009. En aquest apartat és on es pot copsar l’aprovació de la legislació sobre temes territorials o l’aprovació de plans d’abast divers.

La introducció de l’any 2008, titulada l’Any de la sequera, és un text clar i concís i, a parer de qui escriu aquesta nota, pedagògic, dels principals fets relacionats amb aquest risc natural que es va fer present a Catalunya al llarg d’aquell any. De l’article cal destacar la voluntat de crítica constructiva ja que s’assenyalen les coses que es van fer bé, les coses que no van funcionar per concloure amb els reptes que s’haurien d’assumir per millorar la gestió de l’aigua a Catalunya. A parer dels autors, l’actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua va tenir molts aspectes positius que, juntament, amb l’actitud conscient de la ciutadania, van ajudar a passar els mesos més crítics sense restriccions a les àrees urbanes.