La geografia urbana espanyola ha experimentat un gran desenvolupament durant els darrers anys al llarg dels quals ha sovintejat la publicació de monografies sobre una bona colla de ciutat espanyoles: Granada, Sevilla, Cáceres, Guadalajara, Toledo, Ciudad Real, León, Tarragona, Zaragoza i un llarg etcètera. Tanmateix, Barcelona no comptava amb un estudi de conjunt de certa amplitud. Existien nombrosos treballs sobre els seus barris, alguns dels quals són veritables clàssics de la geografia urbana espanyola, com poden ser el de la Barceloneta de Mercè Tatjer (1973) o els de Carreras mateix sobre Hostafrancs o Sants, o síntesis breus sobre la ciutat en algunes obres de conjunt sobre Catalunya. És per això que, a causa dels profunds canvis experimentats en l’estructura urbana i en la imatge de Barcelona durant els darrers anys, semblava prou convenient un estudi en profunditat. Afortunadament, ara ens l’ofereix Carles Carreras i Verdaguer, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Barcelona i autor de diversos treballs sobre aquesta ciutat des que va presentar la seva memòria de llicenciatura sobre el barri d’Hostafrancs l’any 1972.

El llibre engega amb un capítol teòric en el qual l’autor reflexiona sobre els passos que ha seguit per a redactar aquesta obra sobre una ciutat “molt estudiada però poc coneguda”. La presentació de la bibliografia, les fons i la metodologia de treball utilitzades constitueix una aportació per als estudiosos de la geografia urbana espanyola per sí mateixos. En els capítols vinents dóna, d’antuvi, una ullada sobre la ciutat actual, amb els seus trets sobresortints, la seva compartimentació políticoadministrativa i la caracterització dels seus paisatges urbans.

Enllestida la presentació sumària de la ciutat, que per ella mateixa ja és un treball arrodonit del tot, s’entra en l’anàlisi de la seva gènesi des de l’època romana amb especial deteniment en les etapes històriques que més han incidit en la configuració actual de la ciutat. Són de destacar, en particular, les planes esmerçades a la formació de la ciutat metropolitana, amb una anàlisi penetrant del període posterior a 1973 i dels esdeveniments de 1992.

En el capítol quart, sobre la pista d’un esquema ja clàssic en geografia urbana, es passa revista a les activitats econòmiques, amb perspectiva històrica i actual, i bo insistint en el paper de capital regional i autonòmica que ha representat la ciutat. Les conclusions d’aquest capítol s’enllacen amb un acurat estudi de les formes de planejament urbà, contextualitzades socialment i política, amb el punt de mira posat en les conseqüències per a l’estructura i funcionament de la ciutat que el seu desplegament comportaran.

Finalment, l’autor fa un balanç, sempre provisional, en expressió seva, sobre els problemes actuals de la ciutat i del seu futur rere les transformacions experimentades arran la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Tot plegat abrigallat per una àmplia bibliografia i una col·lecció de fotografies prou expressives que, de conjunt amb la il·lustració de la portada inspirada en l’obra sobre l’Eixample de Barcelona del pintor holandès Piet Mondrian, reflecteixen la imatge que el propi autor té de la ciutat, ben arrodonida amb el subtítol tan expressiu del llibre: “espai mediterrani, temps europeu”. Barcelona ja té, a la fi, una geografia urbana i la geografia espanyola s’enriqueix amb una altra monografia modèlica. [Aurora Garcia; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 217 (1994), p. 773-774; versió catalana de P. Alegre (2010)]