Una de les oportunitats que s’ofereixen als geògrafs d’expressar la relació que estableixen amb les contrades que acullen el seu lleure és escriure’n un llibre, a través del qual hi adrecen l’esguard del lector, fent-lo partícip d’una determinada manera de mirar el territori. A l’Obrador obert en tenim exemples deguts a les plomes dels nostres consocis, des de L’Alta Garrotxa (1961), de Josep Girona i Casagran, a Pals (2008), de Jordi Cortès i Roser Serra, passant per la monografia sobre Cabacés (1991), de Vicenç Biete. Menció a part fem de les guies, fruit de dues passions, la geografia i l’excursionisme, dignament representades al web de la Societat per Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (2000), de Rafael Rosaura, i Collsacabra (2004) d’ Àngels Morell i Josep Nuet.

Després de Per la vall del Segre (1984) i de El Salí de Cambrils (1989), Joan Tort ens presenta ara Del Segre a la Ribera Salada, a mode de tercera anyada de la seva relació amb aquestes terres prepirinenques. I ho fa amb una guia escrita de conjunt amb Ventura Roca -fundador del Grup Excursionista d’Oliana i aleshores alcalde d’aquesta vila de l’Alt Urgell- i amb la col·laboració de Carme Díez i Jordi Pasques -president de dita entitat excursionista. No és difícil imaginar aquesta colla de quatre persones resseguint els camins que es ressenyen en aquesta obra, amb tot el dret doncs de ser considerada un llibre de motxilla.

Val a dir, tanmateix, que aquest llibre no és només una guia d’itineraris a peu, sinó que comença presentant una selecció de catorze propostes sobre diversos indrets d’aquestes contrades, entre els quals la Móra Comdal i Sant Joan de les Anoves, Santa Fe d’Organyà, la vall d’Alinyà i la muntanya de

Turp, el Salí de Cambrils i gorges de la Ribera Salada, tot fent-ne una ressenya breu i indicant-ne la manera d’accedir-hi. Es tracta de descripcions senzilles, però que denoten capacitat d’observació i esforç documental, que aconsegueixen de ple l’objectiu d’atrapar el lector.

La segona part de l’obra és una guia de set itineraris pedestres amb l’objectiu d’aprofundir i completar el coneixement de la contrada. Es tracta d’excursions de diversa llargària i dificultat, que ens permetran bé de fer els cims de la muntanya de Santa Fe (1.209 m), sobre Organyà, del roc de Galliner (1.635 m), part damunt d’Alinyà, o el cogulló de Turp (1.621 m), agafant-lo des de Llinars, bé de fer travesses de la vall d’Alinyà a la ribera d’Organyà, de Llinars a Oliana, i d’Oliana a Ogern. Són itineraris minuciosament descrits, amb oportunes indicacions horàries, que permeten d’endinsar-se en territoris, si no ignots, poc coneguts, amb la confiança d’un bon guiatge. En som testimonis.

En una obra d’aquesta mena no poden mancar els mapes. N’hi ha quatre: un de general que introdueix la primera part i altres tres, de parcials, que acompanyen els itineraris descrits. Són croquis de carenes, sense indicació d’escala, traçats en uns anys que per aquests verals un només disposava dels fulls a 1:50.000 de l’Instituto Geográfico Nacional i del Servicio Geográfico del Ejército. Algú ho havia de dir per valorar-los en justa mesura. El llibre no conté fotografies, sinó dibuixos, de Ramon Sala. Val a dir que, de vegades, el dibuix pot guanyar a la fotografia en el procés d’aprehensió del paisatge, perquè exigeix, a més de destresa tècnica, atenció i temps, variables bàsiques de l’observació, eina indispensable del geògraf a la natura. [Enric Bertran]