Entre els diversos enfocaments de la geografia contemporània, un dels més recents és l’humanista que, com assenyala M. Dolors Garcia Ramon en el pròleg de l’obra que ressenyem, procura ser “una altra manera de fer i entendre la geografia... que valori un seguit d’aspectes no quantificables de la relació dels humans amb el seu entorn”. Si a nivell teòric aquesta tendència ha penetrat a Espanya de fa poc i àdhuc hi ha en aquest sentit alguns treballs publicats, com fan al cas els de Garcia Ramon, García Ballesteros i Estébanez, no passa el mateix amb la seva aplicació pràctica, fins al punt que el treball de Joan Nogué, professor del Col·legi Universitari de Girona, té un caràcter pioner, de la qual cosa es deriva la seva vàlua primigènia.

L’àmbit escollit per a encetar aquesta nova manera de fer geografia és la Garrotxa, una comarca catalana ben delimitada i amb una forta personalitat, que l’autor contempla, d’antuvi, des del punt de vista dels seus contrastos paisatgístics analitzats de manera que podríem considerar com a “objectiu” i ben avingut amb les tècniques d’estudi tradicionals en geografia.

Rere una discussió teòrica sobre la geografia humanista que malgrat la seva brevetat excel·leix en contingut, i sobre el concepte de paisatge, apartat en què resulta de gran interès l’anàlisi del tractament humanista del paisatge, tema sobre el qual l’autor ja ha efectuat diverses aportacions, descriu la

metodologia emprada d’acord amb els seus plantejament, és a dir “el treball de camp experiencial: l’entrevista”, amb la qual es pretén “explorar ‘l’experiència geogràfica’ en relació amb el paisatge d’una colla d’habitants de la Garrotxa”. Però la lectura humanista del paisatge d’aquesta comarca catalana també s’escomet a través de la literatura i de la fotografia, en unes planes de gran interès metodològic.

Ara bé, és indubtable que la part fonamental del llibre és la dedicada a l’estudi del paisatge existencial de cinc segments d’experiència ambiental: “el paisatge espectacle de l’estiuejant”; “el paisatge experiencial de l’excursionista”; “la concepció pictòrica del paisatge”; “el paisatge existencial de la utopia” i “el paisatge dels pagesos”. No cal dir que la delimitació d’aquests cinc segments pot ser qüestionable, però l’autor els justifica tothora i és sempre coherent amb els seus plantejaments. A les planes de cada segment, el lector trobarà els elements de reflexió suficients com per a formar-se la seva pròpia opinió, més i quan a manera d’apèndix inclou la reproducció d’una entrevista de cada segment d’experiència ambiental.

Unes conclusions suggeridores i una bibliografia completa arrodoneixen un llibre que constitueix sense cap mena de dubte una aportació interessant a la bibliografia geogràfica catalana i espanyola. [Aurora Garcia Ballesteros; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 187 (1987), p. 312-313; versió catalana de P. Alegre (2010)]