Es marquen uns estrats culturals ben significatius entre la prosa del present volum i la dels autors de guies muntanyenques de Catalunya de la que podríem anomenar etapa inicial o clàssica del nostre excursionisme. Al barroquisme enfarfegat i floralesc de molts passatges de les obres d’Artur Osona i Cèsar August Torras, s’oposen aquestes informacions concises i, fins si es vol, esquemàtiques, però clares, justes i convincents de Tort i Donada. El contrast posa de manifest tota l’evolució experimentada per la cultura catalana en el període d’entremig. El jove i expert excursionista terrassenc ofereix totes les característiques de la normalitat aconseguida en el nostre món intel·lectual. Breu, cenyit, sobri i exacte, a la vegada que hàbil i experimentat, l’autor d’aquest volum ens proporciona uns itineraris per unes muntanyes d’altura mitjana no gaire visitades pels nostres empassacamins dotades de paisatges desiguals, amb bellíssims i abruptes indrets d’un gran interès geogràfic, arqueològic, etnogràfic, toponímic i simplement estètic, situats a la dreta del riu Segre, en l’inici del Prepirineu i la comarca de l’Alt Urgell, amb carenes que confinen amb el Pallars Sobirà, centrats per la pintoresca localitat de Valldarques.

A hores d’ara, amb cent anys i escaig d’excursionisme actiu, resulta molt difícil fer descobertes territorials damunt del nostre país. No podem dir que l’autor ens reveli una terra desconeguda, unes singularitats novament trobades o ens obri nous i insospitats horitzons, però sí que propaga belleses naturals i arqueològiques -no ben bé recòndites, puix que són posades a cel esbatanat a la vora de pobles coneguts-, oblidades per bona part dels excursionistes. Prou vegades, fent camí vers la Seu i Andorra, passem per la ruta mil·lenària que

anguileja jussana, i en atansar-nos a Coll de Nargó, llancem un esguard furtiu devers aquelles irregulars eminències que sembla que ens surtin de trascantó, i que sovint deixem marginades, tal vegada amb una mica de recança. Sobre elles el nostre autor ens forneix al final del volum una bibliografia complementària, de la qual es mostra degudament informat, i posa en evidència l’interès que han merescut dels estudiosos.

Amb tota certesa Tort i Donada és un enamorat dels paratges que són objecte de la seva beneficiosa informació, per bé que refrena cautament el seu entusiasme, a fi de donar a l’obra un caire més rigorós. Però no en té prou amb el gaudi personal que li proporciona l’escometre les senderes d’aquelles aspreses d’excepció. Hem d’agrair-li que hagi sintetitzat amb tanta exigència metòdica i severitat informativa les seves recerques, constatacions i observacions per a entreteixir la present modèlica compilació d’itineraris, en la qual no hi ha res de sobrer. Els recorreguts són estructurats de tal forma que comprenen exhauridament tot allò que hi ha d’interessant i digne d’ésser vist en aquells desiguals trencalls, geogràficament i estèticament impressionants, però declinants, des del punt de vista humà, puix que l’èxode rural hi fa estralls molt vius.

Aquesta monografia conté un envit. L’autor es reserva donar-nos a la declarada l’empenteta per induir-nos a penetrar per aquells indrets, però deixa prou entreveure la intenció. Allà d’enllà, en deixar la plàcida ribera d’Oliana, a l’entrada de l’Alt Urgell, aigües amunt dels afluents de la dreta del riu Segre, resten les esquerpeses de Sant Honorat i la serra d’Aubenç i l’alta vall del Rialb, i encara els encisers veïnats de Valldarques i Sallent, que ens criden. [Josep Iglésies]