L’estudi de Lluís Galobart sobre El paisatge del Vallès planteja un seguit de qüestions que preocupen a tots els estudiosos de la geografia i sociologia del país. El creixement macrocefàlic de Barcelona aquestes darreres dècades, el moviment econòmic d’aquest temps i el desori urbanístic quasi sempre interessat, han produït uns efectes desequilibrats que han malmès el paisatge de la comarca. Una gran part de la població sobrevinguda s’ha escampat per les petites ciutats i viles comarcals i per molts espais intermedis, d’acord amb l’àrea d’influència de la capital barcelonina. Aquest fet ineluctable és examinat per l’autor com un fenomen geograficohistòric fruit de les condicions de situació i ambient de la comarca, transformant les condicions que fins aleshores havien tingut una major influència directa.

L’abandonament del camp ha plantejat per altra banda els primers problemes, en quedar espais lliures que en molts casos s’han omplert per nous nuclis disgregats entre ells, atrets només per un guany econòmic per als que hi feren nous establiments humans.

El creixement dels nuclis antics, la invasió de zones rurals per noves implantacions, generalment de segona residència, ha canviat completament el paisatge anterior que Galobart estudia i subdivideix en molts tipus segons llur aspecte, que descriu amb certa minuciositat. Però no solament és l’examen del paisatge físic i humà, sinó també el d’actituds psíquiques d’homes i de pobles que amb el seu pensament acaben de configurar el veritable paisatge. Després d’haver posat les causes naturals que han dirigit el poblament a traves de la història, examina els nous moviments de la població a causa de les repercussions econòmiques del país i dels seus habitants, amb un encert de percepció dels fenòmens socioeconòmics que més el preocupen.

No es tracta però d’un estudi elegíac per no haver-se conservat un caient tradicional en un terreny en què, pels avenços de la tècnica i les variants de l’economia, ha canviat per complet el seu sistema d’explotació, sinó que el plany està, en tot cas, en la manca de mesura en l’ordenació del territori i sense tenir en compte les possibilitats urbanístiques i l’establiment d’uns serveis.