la dimensió espacial de les relacions socials el més real i el menys formalista possible”, model, no caldria dir-ho, no només descriptiu , sinó explicatiu. Tasca ardida i complexa, com l’autor mateix reconeix, però que li aporta una primera aproximació de qualitat i interès fora de dubtes.

Formalment el llibre s’estructura en cinc parts, l’última de les quals fa de conclusió amb una bibliografia força completa, tant pel seu caràcter interdisciplinar, com per abastar corrents geogràfics no gaire citats entre els autors espanyols, com poden ser els italians.

Els títols de les quatre primeres parts: “espai i història”, “poder i espai”, “divisió del treball i espai” i “articulació de l’espai i modes de producció”, ens deixen endevinar una estructura en la qual el tractament del pensament de Marx ocuparà un lloc preferent i és així com l’autor es manifesta al llarg de tot el treball, com un bon coneixedor de Marx i de la bibliografia relativa al seu pensament de la qual fa un bon ús al servei de les seves hipòtesis de partida.

Només amb la relació dels títols de les quatre parts del llibre es posa en evidència que l’autor, acarat amb l’amplitud del tema, ha optat per aprofundir en aquells aspectes que

ha considerat com a bàsics al llarg de la història per a fonamentar les seves hipòtesis: la creació d’excedent, la divisió del treball per aconseguir la canalització de l’excedent cap a poques mans i l’estructuració de les relacions de poder. De manera especial, incideix sobre la divisió del treball, “en el mecanisme de divisió social, i per això mateix, de divisió del treball, i de la manera com ha estat emprada històricament”. Possiblement sigui aquesta part la més sòlidament argumentada i de major interès conceptual, atès que de totes passades considera la divisió del treball com “la variable que retindrem per a conèixer l’espai, la seva articulació, el seu ús, la seva situació real i, evidentment, la seva subordinació a les relacions de poder, les quals tindran com a finalitat utilitzar totes les possibilitats que li permetin la divisió social per a apropiar-se de l’excedent i prosseguir la seva reproducció”.

Un llibre, al cap i a la fi, ben construït, de gran volada conceptual, amb aportacions d’interès indubtable que pot obrir pas a un debat que contribueixi a l’avenç en l’elaboració d’una teoria de l’espai per camins diversos al del positivisme lògic. [Aurora Garcia Ballesteros; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 175 (1984), p. 261-262; versió catalana de P. Alegre (2010)]