La interrogació sobre la relació entre espai i poder ha irromput amb força en les ciències socials, i en la geografia molt en particular, amb una bona colla de treballs publicats d’ençà 1976. En la seva major part vénen associats amb la renovació conceptual i metodològica experimentada per la geografia política durant la dècada dels anys setanta, posem per exemple els treballs de Claval, Raffestin i Cox, els quals, malgrat emprar òptiques diverses, tenen la pretensió de situar les relacions entre espai i poder en el centre de la recerca geogràfica.

En aquest context, el llibre de Joan-Eugeni Sánchez, professor de geografia de la Universitat de Barcelona, procura enfocar la temàtica des d’una òptica diferent en profunditzar sobre les idees bàsiques que havia exposat amb anterioritat en un altre treball sobre el mateix tema — “Poder y Espacio” publicat a la revista Geo-Crítica el 1979— i que fins a cert punt s’acosta més als continguts d’una geografia social que no pas als d’una geografia política, ambdues enteses en el seu sentit estricte. És per això lògic que el llibre que ressenyem hagi tingut acollida en una col·lecció, Realidad geogràfica, dirigida pel professor Capel, que “pretende profundizar en el estudio geográfico del espacio, considerando a éste como un producto social, es decir como expresión de la estructura social como elemento de producción y consumo y como objeto de apropiación por los diferentes grupos sociales”.

L’autor parteix de la hipòtesi següent: “l’articulació de l’espai no és un resultat ni aleatori ni determinista en relació amb el medi geofísic, sinó regularitats dependents, en base al seu àmbit geogràfic, de la mateixa estructura del poder que en aquell moment i lloc requereix transformar-lo en l’espai social del poder”. Evidentment, el projecte és suggeridor, atès que suposa avançar en una teoria de l’espai i aprofundir en l’ús del mètode històric bo i superant concepcions reduccionistes pròpies de la parcel·lació de les ciències socials. No serà de més recordar que Joan-Eugeni Sánchez afegeix a la seva formació de geògraf la de sociòleg i, com ell mateix assenyala, el seu treball és “la resultant de la confluència de dos interessos personals que s’enriqueixen mútuament en posar-se a frec. L’interès per les relacions socials i la descoberta de l’espai geogràfic on tenen lloc, sense el qual no serien possibles, i que, al seu torn, entra a formar-ne part com agent actiu condicionant i condicionador alhora”.

Amb aquest supòsits, l’objectiu del llibre que ressenyem és “cercar les relacions que es donen en un àmbit determinat de la realitat, l’espai, amb la finalitat d’endevinar les qualitats regularitats que l’informen, les variables que intervenen i el lligam i la dependència que hi ha entre elles en qualsevol cas: nul, recíproc, dominant o subordinat”. Un objectiu que, al capdavall, malda per aconseguir un “model d’anàlisi de