i que, a més a més, exigeixen la consulta constant de l’atles. La reflexió de tot allò observat per l’alumne s’efectua sobre la base d’un qüestionari inserit al final de cada capítol i mitjançant la pràctica d’una sèrie d’exercicis molt meditats i adients en cada cas. Si en geografia resulta fonamental la interpretació del paisatge terrestre, el sistema aplicat per Pedro Plans permet que l’alumne arribi per ell mateix a la interpretació desitjada, una interpretació que, és clar, serà mediatitzada per les limitacions òbvies de l’edat dels alumnes. En qualsevol cas, text i il·lustracions formen un conjunt perfectament avingut amb el moment en el qual s’estudia la Geografia d’Espanya en l’actual batxillerat. Així dons, malgrat allò que assenyala l’autor en la nota preliminar, el text de Plans constitueix --si més no a Espanya— una autèntica novetat en l’àmbit de la didàctica geogràfica. Potser sigui aquest tret de novetat allò que dificulti més la seva introducció en el domini, tan ampli, de l’ensenyament geogràfic espanyol, massa dominat per un professorat poc especialitzat i acostumat en excés a una pedagogia aclaparada per la passivitat i el memorisme.

Les lliçons tenen sempre una gran unitat. Cada una abasta un conjunt homogeni d’observacions referit a un sol fet o qüestió fonamental sense oblidar mai l’edat dels alumnes que tindran el llibre a les mans. Així, els primers temes són molt senzills i augmenten en complexitat i extensió a mesura que s’avança en la lectura del text. El llibre és dividit en tres parts ben diferenciades, per bé que no obliden les relacions imprescindibles entre elles. La primera analitza els factors físics de la Península. L’objectiu principal de la segona són les diverses regions espanyoles, tant les peninsulars com les africanes. Finalment, la tercera es refereix al panorama humà, polític i econòmic de la nació espanyola en el moment actual. Tot plegat sense pretendre una visió bigarrada, complexa i exhaustiva de la realitat espanyola, sinó ans al contrari, simplificant i sintetitzant la realitat de manera que pugui ser compresa i assimilada amb facilitat i llestesa pels alumnes del segon curs de batxillerat. Amb el llibre de Pedro Plans és possible que els professors no aprenguin res de nou sobre Espanya, però d’allò que no cal dubtar és que perfeccionaran la seva metodologia geogràfica. [Joaquín Bosque Maurel; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 95 (1964), p. 293-294; versió catalana de P. Alegre (2010)]