En aquest context, l’autor examina una gran quantitat d’elements productius en relació amb els factors religiosos. Assenyala, per exemple, la gran importància adquirida per algunes de les seves manifestacions, com poden ser els sacrificis rituals, els quals en determinades religions són la causa d’un consum immens, de bestiar sobretot. Deffontaines examina el règim alimentari, les prohibicions de determinats productes, etc., etc.

La revisió del nomadisme i del sedentarisme en relació amb el fet religiós és d’un gran interès geogràfic. És un vessant del tema que ofereix una gran varietat de mostres significatives, des de les diàspores i expulsions religioses fins a les missions. Les peregrinacions ha tingut una gran transcendència religiosa, cultural i econòmica des de temps molt reculats, i encara la conserven les peregrinacions modernes, si no pel seu abast, almenys pel gran nombre de persones que hi acudeixen, amb gernacions que poden arribar als milions anyals. Un capítol curiós és l’esmerçat en l’ajuda als pelegrins, que tanta importància ha tingut, sobretot entre els musulmans.

Els homes s’han escampat arreu del globus terraqüi i n’han fet la Terra dels déus, plena de divinitat, de tal manera que se la podria anomenar la teosfera.

El llibre, molt documentat, és exhaustiu. L’autor ha examinat successivament les repercussions del “fet religiós” en els grans dominis de la geografia humana. [Salvador Llobet; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 44 (1951), p. 641-642; versió catalana de P. Alegre (2010)]

N.B. La identificació de la il·lustració de la coberta del llibre és manifestada pel professor Deffontaines a l’apartat final de crèdits fotogràfics: “...església de Sisquer, a l’oest de Berga (Catalunya), la qual centra una explotació agrícola aïllada amb habitatge, coberts i pous. Davant de l’església, en el lloc de l’antic cementiri, amb un xiprer a l’esquerra, s’observa el camí d’accés ben dallat”. A les planxes interiors (VI, p. 94-95) hi ha la representació d’un altre indret català: un dibuix de Llinars, efectuat, no caldria sinó, per Deffontaines mateix [P.A.N. (2010)].