Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Pierre Deffontaines: Géographie et religions. París: Gallimard, 1948 (Col. Géographie Humaine, 21); 439 p. + XXIV làms.   Ressenya de S. Llobet (1951) : 
pàg.    1  ·  2 
 

Tal vegada vindria a tomb invertir els termes del títol d’aquest llibre, és a dir religions i geografia, per a emmarcar-lo de millor manera. En efecte, l’autor hi estudia els efectes geogràfics dels fets religiosos en el paisatge, costat per costat amb els agents físics, i les repercussions que la religió té en la casa, en la cambra mortuòria, en els gèneres de vida i en la circulació, sense oblidar les conseqüències demogràfiques.

Per a Deffontaines, molts aspectes de la construcció de l’habitatge, a vegades insospitats, poden tenir un antecedent religiós. El foc sagrat ha tingut una gran importància, del qual la llar encara és sovint una reminiscència. En determinades religions l’habitatge es construeix amb el pensament posat en què haurà d’arribar a ser l’habitació funerària. Pel que fa als morts, l’esforç per a allotjar els difunts no és menor a vegades que els de l’habitació dels vivents. L’autor no troba relació entre les tipologies de tombes i les dels sols; més que res, el sistema de les tombes depèn de la manera com la gent s’imagina la vida ultraterrena.

 

Els temples de les diverses religions són examinats per les seves tipologies constructives. Ningú com la divinitat ha arrossegat els humans a un esforç constructiu tan gran. Per bé que l’elecció del lloc del temple hagi estat molt sovint la conseqüència d’un establiment humà, també molt sovint els humans s’han instal·lat en determinats llocs perquè hi havia edificis dedicats a la divinitat. Les tipologies de poblament causats per les religions són examinades àmpliament amb especial deteniment en l’emplaçament i situació dels temples dintre de les aglomeracions.

I si passem als aspectes econòmics, quantes plantes no han adquirit importància o han estat difoses per mitjà de les religions? N’hi hauria prou de recordar la gran difusió adquirida per la vinya a l’edat mitjana, per causes i raons religioses, en països i comarques on el seu conreu resultava gairebé prohibitiu econòmicament. Les missions i les peregrinacions han servit per a la irradiació de mètodes agrícoles. En els pobles endarrerits subsisteixen una infinitat de tècniques de conreu d’ascendència religiosa. També ensopeguem amb nombroses influències d’aquesta mena en els mètodes d’engreix de bestiar, des dels animals sagrats fins a la prohibició de menjar-ne en alguns casos.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat