quals ha perviscut el paisatge basat en el regadiu. La feudalització va comportar profunds canvis en el sistema jurídic i l’estructura de la propietat. La materialització de la renda feudal, la dels senyors directes del territori, va accelerar la cerealització del camp mallorquí. D’un paisatge, l’islàmic, caracteritzat per esquitxos de regadiu en un oceà de bosc, es passà a un altre, el feudal, de clapes de bosc en un mar de cereal. Tanmateix, aquesta nova forma d’extracció i apropiació de la renda de la terra hauria d’haver ajudat, d’una manera o altra, a trencar l’autarquia illenca. Les oliveres de tramuntana permeteren, a poc a poc, desenvolupar el negoci de l’exportació d’oli per importar blat. Els intercanvis que, al capdavall, permetrien un increment significatiu del contingent demogràfic es desballestaren durant el segle XVIII, ja en plena fase espanyola. L’exportació de vi i de fruits secs en serien la base fins a la primera meitat del segle XX.

La tercera part de l’obra consisteix en una àmplia reflexió de Rullan sobre la darrera fase de construcció dels paisatges culturals de l’illa, l’europea, ben amanida amb un repàs exhaustiu de les propostes d’ordenació i planificació del territori. Rullan les coneix prou bé. No hi manquen les referències a la comarcalització -la del professor Vicenç M. Rosselló de 1964 al capdavant-, la fugissera presa de consciència de la diversitat d’un territori limitat, i de les transformacions de la base econòmica que ho ha fet possible. Tot plegat, sense oblidar les notes sobre els canvis urbans experimentats per la Ciutat de Mallorca.

A partir de la modernització econòmica que va comportar el pla d’estabilització de finals dels anys cinquanta, la base de les exportacions illenques es modificà substancialment. El turisme ha estat el producte estel·lar d’exportació de la darrera etapa proposada per Rullan, la que encara dura. Des de la fase hotelera de model fordista fins a la de construcció massiva i generalitzada, passant per la dels apartaments, l’activitat turística s’ha emmotllat sense gaires problemes als canvis productius globals. El seu impacte en el territori i en la societat ha estat i és enorme. En una altra de les analogies pedagògiques que amenitzen el llibre, Rullan caracteritza el canvi com el pas de les orogènies clàssiques de llarga durada a un terratrèmol de gran magnitud. El creixement espectacular del nombre de vols regulars que relliguen l’illa amb el nord europeu, per sobre ja del de discrecionals, fa pensar que, a hores d’ara, Mallorca ja és un barri perifèric d’Europa. Al cap i a la fi, les preguntes a les quals intenta donar resposta La construcció territorial de Mallorca no són més que les clàssiques: on i què som?, d’on venim?, on anem? Unes preguntes que, tot i que mai no tenen una resposta clara, ajuden a pensar sobre el nostre entorn, ajuden a exercitar la sensibilitat escrutadora envers el món.

[Pau Alegre; ressenya publicada a: Documents d'anàlisi geogràfica, 44 (2004), p. 189-190]