Si tots els llibres dels socis i sòcies de la Societat Catalana de Geografia per ressenyar en aquest Obrador Obert haguessin de ser obligadament escrits i/o dibuixats, tal com adverteixen les notes metodològiques de la secció, el que ara comentaré no hi tindria pas lloc. Sigui com vulgui, aquest llibre endreçat per Ignasi Ros, estudiós de les terres i la gent pirinenca, amb una col·lecció de vuitanta-sis fotografies monocromes del consoci que fou Francesc Masclans i Girvés (1905-2000), acuradament reproduïdes i titulades, cal considerar-lo d’autoria doble, la del curador esmentat i la del fotògraf. És per això, i per raons més importants encara, que no podem deixar-lo de banda. Per sobre de tot, perquè les fotos traspuen intel·ligència en el seu ordenament en base a l’excel·lent sensibilitat geogràfica que va saber posar-hi el fotògraf.

La majoria de les fotografies publicades van ser enregistrades a la vall pallaresa de Bellera i altres d’adjacents durant els anys de 1927 a 1931, període en el qual Francesc Masclans va regentar la titularitat de l’escola del poblet de les Iglésies. Li havien destinat, ell potser

diria “confinat”, tot just acabada la carrera de mestre. Quan molts anys després, el 1999, Ignasi Ros va conversar-hi tot remirant les fotografies, van ensopegar amb la que justament il·lustra la portada del llibre i li va dir: “Mira aquí hi ha tots els deixebles, aquí hi ha tota l’escola. Eren molt pocs, eren molt petitets.” [10] La contrarietat experimentada per l’allunyament forçat de l’ambient cultural i social de Barcelona, no el va fer pas desdir de l’aplicació del seu ideari de renovació pedagògica en la mida de les possibilitats que li permetien el lloc. Fins i tot va provar d’integrar a l’escola una nena disminuïda psíquica. Les fotografies dels seus alumnes bo i jugant i en activitats d’observació, així com fent de vaquers als prats, són bona prova de la seva dedicació per la canalla.

Al cap dels anys, Masclans només lamentava aquella experiència per no haver sabut treure’n més profit: “Aquest és aquell que em va explicar de la vida de pastor, pam a pam, mare de Déu...; però enlloc de copiar-ho tot, amb els defectes de llenguatge i tot el que vulguis... Hauria estat bonic... Tenia temps