Ultra l’interès innegable dels articles aplegats, el llibre s’enriqueix amb unes planes [5-18] d’“explicació preliminar”, en la qual l’autor relata “les circumstàncies de les quals no es parlava als articles –que no era oportú de parlar-ne– i que permeten de fer-se una idea més exacta del context”. N’he reproduït diversos fragments en els paràgrafs precedents. Però també hi fa desfilar la prehistòria de la UCE, al pas de la contestació del maig del seixanta-vuit; no hi manca l’agraïment pel recolzament material i espiritual rebut d’un munt de persones de banda i banda de les Alberes, amb Lluís Monestier, batlle de Prada, al capdavant; hi rememora els esforços per aconseguir una

Universitat de Perpinyà bilingüe, el responsable de la qual “ens va fer saber que li hauríem de passar pel damunt per tal d’aconseguir tal cosa: vous devrez me passer sur le corps”. L’home no estava pas per brocs.

Ara mateix, el repàs exhaustiu d’aquest preliminar, com de tots els articles que formen el llibre, seria fora de lloc. En recomano la lectura, no només per les raons documentals esmentades abans, sinó també pel mestratge, l’equanimitat i el sentit de servei que els textos de Pere Verdaguer traspuen tothora. [Pau Alegre, setembre de 2010]