el projecte dels anys 30, així com les actuacions de divulgació del fons. El seu servei, persistent i rigorós, ha estat condició necessària per a posteriors estudis.

Rafael Patxot va ser l’impulsor, l’ideòleg i el mecenes de l’Estudi. No era aquesta obra el millor lloc per fer una presentació detallada de la seva biografia, però semblava indispensable incloure-hi una aproximació, discreta, al seu itinerari vital. La semblança que en fa Joaquim Maluquer permet copsar la figura de qui va ser el motor de l’Estudi.

Joaquim Ma. Puigvert mostra Josep Danés des d’una perspectiva nova, en considerar la Masia com a objecte d’estudi i també com a font d’inspiració arquitectònica. Danés és principal impulsor de l’Estudi i qui va encunyar els termes per analitzar l’estructura del mas i la seva evolució. Les seves propostes tipològiques han persistit en el temps. Puigvert mostra també com era d’important l’arquitectura popular per als arquitectes de l’època, la ideologia pairalista que l’empenyia i que les masies son font d’inspiració de les cases noucentistes, que reinventen el mas tradicional.

L’article d’Albert Cubeles sobre Lluis Bonet i Garí (1898-1993) constitueix un primer esbós biogràfic de l’obra de qui, amb Josep Danés, major protagonisme tingué en el desenvolupament del projecte. Però també

perquè la seva dilatada vida i obra permeteren a Bonet continuar treballant en l’estudi de la masia acabada la guerra i representa, en certa manera, la voluntat de no interrompre un projecte que la guerra i circumstàncies personals havien estroncat.

Josefina Roma analitza la relació entre l’etnografia i l’Estudi. És un dels aspectes acadèmics més desconeguts del projecte, i va estar a càrrec de Rossend Serra i Pagès, que havia d’estudiar la dimensió folklòrica. L’enfocament antropològic de l’article permet seguir l’immens pla de treball que Serra i Pagès va concebre i com va evolucionar, així com les tasques que va portar a terme, a partir de la correspondència localitzada. La contribució de Serra i Pagès mostra el lloc que ocupava la masia en el seu univers moral, en la seva concepció de la cultura tradicional, i ensems ens proporciona l’ocasió de participar una mica en els seus amplis coneixements, que l’havien convertit en un investigador imprescindible en tota gran obra de recerca. Aquest va ser un dels projectes acabats abans d’hora, per la mort de Serra i Pagès, el 1929.

L’apropament a les Illes Balears es fa mitjançant dos articles, el de Jaume Ayats, centrat en Baltasar Samper, i el d’Antoni Ginard i Andreu Ramis, sobre les característiques de l’Estudi a les Illes. Samper va treballar especialment per a l’Obra