Amb la perspectiva del temps, podem identificar tres moments de l’Estudi de la Masia Catalana: del 1924 a 1936, quan es va idear, organitzar i fer; finals dels anys 70 i 80, quan el Centre Excursionista de Catalunya recupera i documenta el fons fotogràfic, s’editen els primers articles i es mostra el fons en exposicions; l’actual, en què coincideixen la publicació d’aquest llibre amb d’altres iniciatives de valoració i reconeixement de la tasca feta pels protagonistes de l’Estudi. Aquest, darrer capítol de l’Estudi també té un itinerari territorial. En diàleg amb el Centre Excursionista de Catalunya, aquest projecte va encetar-se al Museu de Granollers i, al Vallès, va tenir el suport institucional de l’Obra Social de Caixa Sabadell en una recerca exhaustiva sobre l’Estudi. A aquest compromís de les institucions de la societat civil s’hi va afegir Sa Nostra, Caixa de Balears. Aquesta recerca, coordinada i feta per Montserrat Solà, va permetre localitzar, entre molta documentació inèdita, la correspondència que permet, resseguir l’organització de l’Oficina creada per impulsar l’Estudi. L’anàlisi d’aquesta documentació va permetre encarregar noves mirades i afegir nous suports al projecte, amb la participació dels autors dels articles que es presenten a continuació.

La primera aportació de la monografia és la més original. L’article de Montserrat Solà descriu la metodologia de l’Estudi, el seu

abast, com va organitzar-se l’oficina, qui va treballar-hi, com es remunerava i quina xarxa de col•laboradors van teixir els seus protagonistes. Tan important com la descripció administrativa de l’Oficina és haver pogut documentar els encàrrecs que van fer-se, els treballs i conjunts de fotografies que es van rebre, els manuscrits retrobats que havien d’editar-se en monografies en forma de Materials. S’ha considerat sovint aquest projecte com el parent pobre de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fet amb més voluntat que rigor. L’aportació de Montserrat Solà desmenteix aquest judici i, sense qüestionar l’innegable protagonisme arquitectònic en els resultats, permet palesar, per la documentació inèdita, la voluntat d’un coneixement multidisciplinar de la forma de vida pagesa, tant, per les bases dels concursos i articles que s’encarreguen com pels treballs que fan referència a temes etnològics. També ha permès comprovar que hi ha treballs inèdits i fotografies que no estan localitzats.

L’Anna Borbonet és, des de fa molts anys, la responsable del fons de la Masia al Centre Excursionista de Catalunya. El seu article constitueix una crònica dels esforços per inventariar i documentar el fons des que va reincorporar-se al Centre en aquells anys de retorns i reconstruccions a Catalunya. Destaca la voluntat al Centre de reprendre la recerca sobre la masia catalana, de continuar