quaranta-set. Tanmateix, també destaquen el fet que municipis demogràficament molt petits tenen un grau de participació realment sorprenent. Donen els exemples de Tagamanent (265 habitants el 2005), sense haver-lo analitzat de manera especifica, participa en set xarxes diferents, com ho fan igualment, Guardiola de Berguedà (926 h.) i Sant Cugat Sesgarrigues (871 h.). Tot això amb dades obtingudes ben bé de retruc i que, per tant, poden quedar curtes respecte del total efectiu de xarxes participades.

Aquestes interrelacions territorials i les diferents situacions segons les zones, també es poden endevinar en la matriu que conté totes les relacions entre municipis (Annex final). Allò que destaca per sobre de tot és la forta interconnexió entre els municipis de la regió metropolitana. Entre els vint municipis que s’hi han estudiat, són capaços de generar 2.275 relacions internes de participació en xarxa, la qual cosa vol dir que el 63% del total de relacions observades en el conjunt de Catalunya es produeixen dins la regió metropolitana. En canvi, els sis municipis de la Catalunya central retinguts en l’estudi generen, entre ells, noranta-sis relacions, que només són el 13% de les seves relacions totals. Els redactors de l’estudi cuiten a destacar que la relació més intensa

de cadascun d’ells és, però, amb els vint municipis de la regió metropolitana -389 connexions bilaterals que representen el 55% del total-, una desproporció que es dóna arreu de Catalunya, amb major o menor intensitat i sense excepció.

Finalment, l’estudi va procurar obtenir el màxim d’informació sobre una sèrie de característiques de cada xarxa, recollint-les directament o per mitjà d’Internet. Els atributs analitzats van ser els següents: la connectivitat territorial de les xarxes; l’abast territorial; la procedència de la iniciativa, o sia, de qui va tenir la iniciativa de crear-la: des dels mateixos municipis, des d’una institució de rang administratiu superior (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat...) o mixta; tipologia dels participants: municipals, de nivells administratius diversos i públic-privat; i el grau de voluntarietat. Aquests atributs han permès fer una descripció sumària de les xarxes analitzades.

Les xarxes estudiades assenyalen una marcada territorialitat. El predomini de les xarxes formades per municipis limítrofs és clar: el 48% del total, i, en la mateixa línia, el 47% de les xarxes tenen un abast comarcal o provincial. El 53% de les xarxes provenen d’una iniciativa vertical, i, fins i tot, el 45%